Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els ibers, que hi van viure fa més de 2.500 anys, van batejar-la amb el nom d'Arse i van convertir-la en una ciutat pròspera i moderna, que fins i tot encunyava moneda; els romans la van transformar en Saguntum; els àrabs van prendre-la el 713, moment en què comença un període d'agricultura, terrisseria i relacions comercials florents, amb la construcció de banys, palaus, una mesquita i escoles. A partir d'aquesta època, el topònim Saguntum canvia a Murbiter, variant de la qual procedeix el topònim valencià Morvedre, que predominarà fins a mitjan segle XIX. Durant l'edat mitjana van coexistir a la vila diverses cultures i religions (jueus, cristians i musulmans), tot i que amb friccions i en barris separats. Un mosaic de cultures i civilitzacions que han deixat la seva firma a les muralles o en alguna de les set places: la plaça d'Almenara, la d'Armes, la de la Conillera, la de la Ciutadella, la de Dos de Maig, la de Sant Ferran i la dels Estudiants. Les restes àrabs són les protagonistes de la plaça de la Conillera on es pot admirar, a l'angle nord, un antiquíssim aljub de nou pilars. Tenint-les a la vista podem servir-nos de textos de Josep Piera per recordar la figura de Ibn Lubbun, del segle XI que fou senyor i excel·lent poeta.
Ibn Lubbun va ser senyor de Morvedre, i un senyor esplèndid i savi, a qui plaïa dedicar els dies a les lletres i a les ciències. Les nits, les preferia per a contemplar el cel i buscar-hi estels, fantasiejar històries..., o per a estimar apassionadament la dona amada.
Els tirans, llavors, feien anar València com una fràgil barca, sense timó ni rems ni veles al mig de la tempesta. Morvedre caigué en mans del Cid, l'astut guerrer que arrasava ciutats, gents i collites, a qui els musulmans anomenàvem senyor i els cristians traïdor. Ibn Lubbun va fugir de Morvedre, com tants altres que la poblaven amb goig.
¿On anà a morir?
En algun indret d'algun exili, el record d'Ibn Lubbun serà com el desert. Com el desert, on no retrobà mai la llar que havia perdut.
Ni murs, ni fang, ni tomba.
Pols, només pols, arena eixuta.
Poema bàquic
On s'han amagat els astres que prop meu abans lluïen?
On les nits que vora tu l'albada venia alegre?
Quin goig quan tu m'oferies aquell veire de vi d'or
que en flama viva em cremava com del garrofer la fusta.
Aquell dia
Jo vaig nàixer un dia calorós de juliol
en una cambra clara d'una casa menuda
d'un carrer curt i estret d'eixos que pel meu poble
juguen a conservar la rància fesomia
de segles entre pedres i calç i ombres eternes
que a penes entreveuen el sol quan pel migdia
s'escampa pels carrers com una meravella
més «mera» quan més «vella» i tot i més encara
quan naixen els infants en dies calorosos
de l'estiu com el dia aquell que jo vaig nàixer
que per cert no era dia perquè era nit i alhora
cantaven tots els galls la primera cantúria
d'aquella matinada d'estiu en què ma mare
cuitava tremolosa sentir el primer plor
d'aquell fill esperat i sentir la carn tendra
junt a la seua galta i plorar d'alegria
en aquella nit càlida de l'estiu saguntí
que Déu li concedia com un cant d'esperança.
Altres indrets de Sagunt: