Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant la dictadura de Primo de Rivera, s'incentivà la construcció de grups escolars i encara que al municipi es realitzaren les gestions per construir dos centres, el Cronista Chabret i el Príncipe d'Astúries, per ser ubicats a la Glorieta i a la Moreria. Del projecte del primer s'arribà a posar la primera pedra el desembre del 29. Fou, però, durant la Segona República, sent alcalde de la ciutat Joan Chabret, que es construí l'edifici actual, sota la direcció de l'arquitecte Víctor Gosálvez. El centre entrà en funcionament el primer dia de juny de 1935 amb el nom de Grup Escolar Cronista Chabret, en honor del metge i historiador Antoni Chabret. El centre disposava de Grup de xiquetes, a l' esquerra de l'edifici, i de xiquets, a la dreta; i disposava de cinc aules a cada banda. Fou, precisament en aquest centre que es formà Jaume Bru i Vidal del qual podem llegir dos poemes que evoquen els records d'infant.
Fidelitat al passat
Em venen com onades al pensament,
els records d'altres dies, quan era infant
ple d'il·lusions i ple de vida.
Em venen com onades...
L'última flauta de la nit s'apaga
sense esperar el dia, i bull la ment
mentres evoque el temps d'anar a escola.
L'última flauta...
Les cares que ara veig no són idèntiques
a les d'aquell bell temps ple de candors.
Tots hem crescut i veig que és una llàstima.
Les cares que ara veig...
Tan sols el poble –el meu- viu tot fidel,
a l'ombra del passat, cara al futur,
amb els carrers que pugen al castell
i el riu i el pont i l'ampla glorieta
que acull la joventut tostemps joiosa.
Sols el meu poble...
Record d'escola
Ens deien que la dona era pecat.
El món era un no-res ple de cadenes.
Ens prohibien parlar de l'amor.
I ens omplien la gola d'himnes.
Tan solament hi havia salvació per a uns pocs,
per a aquells que gaudirien del privilegi
d'una mort santa,
d'una vida plena d'austeres negacions.
tot açò barrejat amb doctes parlaments sobre els triangles,
sobre els rius i les muntanyes,
sobre el principi de Pascal, sobre l'ortografia
i la funció clorofíl·lica.
De sobte un sentia que anava fent-se gran,
que la dona és quelcom més que una senyora que es diu
mare, o tia, o germana.
Que fins i tot valia la pena mirar-la.
I tocar-la, i...
Encara, però, no havíem deixat l'escola.
Totes les altres coses vindrien després.
Lentament, si voleu, però vindrien.
Certament i segura. Forçosament i ferma.
Inexorablement.
Altres indrets de Sagunt: