Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La presència del castell és tan antiga com l'origen de la ciutat i ja els ibers hi van establir el seu primer assentament (Arse). Tradicionalment, es parla del castell romà, fent referència a la civilització que més ha marcat aquest monument. Tot i això, actualment, al castell queden poques restes d'origen romà i és un mosaic de cultures i civilitzacions (ibers, romans, gots i àrabs). Està dividit en set places o recintes independents: la plaça d'Almenara, la plaça d'Armes, la plaça de la Conillera, la plaça de la Ciutadella, la plaça Dos de Maig, la plaça de Sant Ferran i Estudiants. En l'interior de les muralles del castell, que s'estenen uns mil metres al llarg de la muntanya, en el Antiquarium Epigràfic s'ofereix una selecció d'una de les col·leccions epigràfiques més importants de la península Ibèrica. Aquestes inscripcions aporten informació sobre els aspectes més significatius de la societat saguntina al llarg dels segles. Existeixen multitud de galeries subterrànies que no són visitables de moment, però que demostren la grandesa d'aquest patrimoni.
Diverses són les lectures que podrem efectuar en els diferents punts del recorregut: primer, uns fragment de la Crònica, de Jaume I i de Pere el Cerimoniós; segon un fragment del "Debat entre Honor e Delit", de Jaume March que el va escriure durant el setge que patí el 1363; tercer, tres poemes de Jaume Bru i Vidal que descriuen els paisatges de l'entorn, tindrem molt bones panoràmiques sobre la ciutat i la plana fins al port, i el mateix castell i, finalment, un text de Joan Fuster.
I, fet això, tornam-nos-en al Puig, pel camí de Morvedre; i, quan vam ser a prop de Morvedre, diguérem si passaríem per la collada que és a sobre del castell de Morvedre, i està prop del castell ben bé dos trets de ballesta, i no més; i, els altres van dir que molt millor si passàvem per la vall de Segon. I un cavaller, de qui ara no recordo el nom, va dir que passéssim per la collada, que abans seríem passats que ells fossin reconeguts, i a nós ens semblà que deia el millor.
I nós entràrem dins el dit lloc de Morvedre poderosament en el catorzè dia del mes de setembre del dit any mil i tres-cents seixanta-cinc. I és cert que, tenint nosaltres el dit setge, vingueren de les ciutats de Barcelona i de Mallorques moltes naus armades i fornides de molta gent destra en el fet de la mar, per contrastar a l'estol del rei de Castella, amb l'ajuda del qual estol i de les gents d'armes que hi vingueren, Déu féu gràcia a nós que conquerim el dit lloc de Morvedre, qui ens era molt contrari, per ço com els camins públics d'Aragó i de Catalunya no podien passar a València si no era per dit lloc a nós rebel. I, després d'estar per alguns dies dins el dit lloc de Morvedre, anem a la ciutat de València, on entram el vint-i-unè dia del dit mes de setembre.
Debat entre Honor i Delit (fragment)
... i el molt alt rei d'Aragó,
tenia Morvedre assetjats,
i amb ell estaven acampats
comtes, vescomtes i molts barons.
Aquí veuríeu molts pavellons
estesos, i fetes barraques,
i cavalls fermats amb estaques
renills, crits i gran soroll,
i també hi veuríeu molts homes armats
que entraven dins les barreres
per fer-hi assalts de moltes maneres,
volar llances, cairells i dards;
per la qual cosa tinc per dropo
el qui, podent-hi ésser, no hi era
per veure fer aquest joc d'armes,
que per als bons és un gran plaer,
i jo que amo amb cor sincer,
hi vaig voler ésser....
Ametllers
Vora el terrer, sota un cel que convida
al deixament, s'enlairen les banderes
dels ametlers, somnien primaveres
entre el lletós regal de la florida.
Neu vegetal, caduca, neu amb vida
que canta la cançó de les darreres
ofrenes, les arrels saben fumeres
sense foc que deixà l'aigua escondida.
La closca de la terra rememora,
mannà de pètals blancs, les assutzenes.
Jo pressent les violes dels crepuscles
i em venç el vast requadre d'ulls enfora,
mentres la vida xiscla per les venes
i em sent el temps clavat damunt dels muscles.
Una grogor d'autumne anticipat,
o de paper antic de periòdic,
o de paper mastegat de vegades,
ha davallat des del castell altíssim,
entre una olor de flors de tarongers,
virginitats encara inconcebibles,
amb dòcils mans i molt benigna sina.
Mire les gents que hi ha a la glorieta.
Veig aquest vell que ha mirat tantes coses,
tant ha cregut i descregut després.
Mire, enllà, dalt, esdentats, els marlets.
El capaltard és d'un vell or solemne.
He vist el circ, el que queda del circ.
Veig, el castell, la darrera esperança.
Voltants del castell
La molsa que t'envolta, verda i fina
com una lleu catifa de vellut
és la millor garlanda al teu escut
que formen a l'ensems mur i codina.
Malgrat la teua guarda gegantina
l'alta verdor amiga t'ha vençut
i el que ni el temps ni el foc mai no han pogut
ho ha aconseguit la humil perpetuïna.
Quan ve la Primavera, com m'agrada
veure d'aqueixa mena. Enlluernada,
la meua ànima et mira, et palpa, et sent,
i tornen els records de la infantesa,
i sent fer-se real tanta dolcesa
i sé més meu que mai el pensament.
El castell, per la seva banda, té gairebé vuit-cents metres de llarg: els arqueòlegs hi distingeixen els diversos estrats de l'obra –ibèric, romà, àrab, etc.–, però les muralles i les torres que resisteixen amb major energia són les de la Baixa Edat Mitjana i fins i tot de temps més moderns. Vist des de lluny, el castell de Sagunt és dels imponents i egregis del país. Situats en qualsevol de les seves places podem contemplar l'estupenda i variada gràcia d'un extens paisatge: les muntanyes pròximes, les valls fèrtils, la planícia d'horta i de taronger, el Mediterrani, València en la llunyania, i el poble acollit a la seva ombra.
Altres indrets de Sagunt: