Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Avi va ser el primer i famós elefant del zoo de Barcelona quan es va inaugurar el 1892. En va ser símbol durant anys fins que el 1915 el va relleva Júlia, un obsequi del virrei del Marroc Mulay Hafid. Tanta va ser la popularitat d'aquesta femella que Àngel Guimerà i Amadeu Vives li van dedicar un himne. També hi podem llegir dos poemes dels màxims exponents dels nostres autors que han editat bestiaris, Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970) i Pere Quart (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). D'ells també ens podem servir de poemes que glosen les girafes que conviuen en el mateix espai que els elefants.
Himne
Los Reis han vingut
com cada any de nit;
mes un s'ha perdut
i l'ha atrapat el sol quan ha sortit.
Los nens tot passant
no el miren amb por;
i es van preguntant
si del «Sigle» l'han tret o és de debò.
Donem-li de cor
sens mancar ningú
mercès pel favor
i Alà li pagui, o Déu, que els dos fan u
Puix vindrà de pau
perquè amb ell juguem
com humil esclau
i fins riurà per dins quan el cridem.
TORNADA
Visca l'Hafid
que és Rei lluït
i un segon Avi a tots ens dóna,
per Barcelona.
Altre elefant
d'allò més gran
que serà molt bona persona.
Tots donem-nos l'enhorabona.
L'Elefant, a uns babaus
—Podem viure més d'un segle
i som de pes i fem planta;
gaudim d'un cervell més gran
que no pas el de vosaltres.
Tenim poder, fem justícia
i sabem amb força i traça
bufar núvols en el cel
i esclafar les serps que passen.
Som la raça de més pes
i de més llarga durada,
i si mai tenim veïns,
el menudall són els altres.
I al nyicris de l'home dic
que no oblido cap venjança;
i que essent lliure tinc fills
i no en vull en l'esclavatge.
Elefant
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre poetes
pilars de palau,
militar bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
Girafa
Tens el cap petit
perquè la distància
te l'ha empetitit.
La Girafa
És, la girafa, més alta
que no cap més rumiant;
des del dia que va néixer
s'anà estirant, estirant.
La seva cua davalla
sense tocar res de massís,
i son coll s'enlaira sempre
com d'enyor d'un paradís.
Contemplativa onsevulla,
oblidant cingles i esculls,
sa boca va més enlaire
que les orelles i els ulls.
—Quan, de cop, es tiri a córrer,
ningú no l'atenyerà
llevat d'un tret o sageta
del cobejós africà.
Altres indrets de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: