Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, és una casa projectada per Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo, carrer Bellesguard, 16–20, Barcelona, per encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras. Al lloc escollit, hi havia les restes d'un palau del segle XV que Martí l'Humà, havia adoptat com a residència estival l'any 1410. Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració. Optà per l'estil neogòtic català i va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.). Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell i el gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.
L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típicament gaudiniana i ornada amb ceràmica amb els colors de la bandera catalana. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló (1904). El nom, Bell-esguard, provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.
Un cop a l'interior de l'edifici o bé situant-nos-hi al davant podem llegir dues cartes de Martí I l'Humà datades a Bellesguard i redactades per Bernat Metge (Barcelona, 1340/46-1413). En la primera explica al capità Pere Torrelles com li arribà la nova de la victòria de Sant Luri i les festes religioses fetes en acció de gràcies. En la segona s'adreça als diputats de València per tal que trametin juristes per tractar del problema successori. El rei va morir sense fills quatre mesos després de redactar aquesta lletra.
També ens poden servir de lectura quatre poemes de Joan de Gualbes i Copons (Barcelona, 1643-1714), que usà el pseudònim de Rector de Bellesguard per ser aquesta una possessió familiar. Els tres primers fan referència a la inestabilitat política i a les penúries durant la Guerra de Successió, en la qual ell intervingué com a militar; el darrer tracta irònicament sobre la penúria de la llengua literària. Fou Gualbes qui, el 1703, intervingué decisivament en l'edició de les obres de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, L'harmonia del Parnàs. Podem completar les lectures en diversos àmbits de la casa amb un sonet de Mercè Sala i Vidal i fragments de la memòria d'Elvira Farreras i de Montserrat Roig.
22, juliol, 1409 (fragment)
Lo Rei. Capità: l'altre dia vam rebre una lletra vostra amb la qual ens significàveu com després que fos arribat amb l'estol al castell de Càller, nostre molt car primogènit lo Rei de Sicília us acollí molt bé i com havent gran plaer de vostra vinguda us féu mariscal, de la qual cosa hem tingut molt singular plaer, i li ho agraïm molt. Plagui a nostre senyor Déu, que li dini llarga vida i salut amb aquella prosperitat que el nostre cor i lo seu desitgen.
Sapigueu que diumenge, a 14 del present mes, estant en la cas de Bellesguard i desitjant molt saber novetats de nostre molt estimat primogènit el rei de Sicília i de la seva host, de la finestra de la nostra cambra vam veure venir una galera de la part de llevant que va arribar a la platja de Barcelona. I al cap de poc estigué amb nós en Guillem Pujada, qui ens va dir que la dita galera venia de Sardenya i que portava bona nova, però que ell encara no la sabia.
Bellesguard
Diu que el lloc de Bellesguard
el rei Martí embadalia
i entre pins, fonoll i card
un bell palau hi bastia.
Encara que ja un xic tard
l'amor l'engalanaria,
mes, la mort com silent dard
un trist jorn el Rei occia.
Bellesguard d'hores calmades!
Fou Margarida de Prades
qui hi visqué greu lassitud.
Vídua ja: com sol de posta
sense amor, argent ni almosta,
va deixar-lo en solitud...
La ciutat, potser la meva ciutat imaginada, és feta d'aquests sons. Només cal aturar-se i escoltar-los, com hi és el plany de Martí l'Humà, el qual, des de Bellesguard, mirava el mar blau en calma tot sabent que el seu fill no tornaria mai més de Sardenya: «Viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida.» No puc imaginar-me que tot allò que he oblidat, i que em retorna sota la forma de les paraules, prengui la vida de la literatura en una altra llengua que no sigui la meva.
24, gener, 1410
Lo Rei. Diputats: nós, havent sobirà desig així com som tinguts envers Déu i nostres sotmesos que després nostres dies romanguin en pau i tranquil·litat nostres Regnes i terres, hem deliberat en nostre solemne consell que amb sobirana diligència siguin vists i reconeguts i ben examinats tots els testament i codicils de tots nostres il·lustres predecessors, de gloriós record, per tal que en cas, ço que Déu no vulgui, vingués a nós morir sense fills, sapiguem certament, i a vosaltres i a tots els nostres sotmesos sigui clar i notori a qui pertanyerà la successió de dits Regnes i terres nostres.[...]
Nós escrivim d'aquesta matèria als diputats d'Aragó i a les ciutats de Saragossa i de Mallorca i a tots nostres Regnes i terres, per tal que les persones que ens trametran puguin, al mateix temps amb aquelles que ens trametreu, entendre en el fet a sobre dit. Dada en la casa de Bellesguard, sota nostre segell secret, a vint-i-quatre dies de gener de l'any 1410. Rex Martinus.
Dirigitur deputatis generalis Valencie. Dominus Rex mandavit mihi Bernardo Medici.
Uns diuen que tenim Rei,
altres que Rei no tenim;
uns diuen que amb llei vivim,
altres que vivim sense llei;
uns diuen tenim virrei,
altres que virrei no hi ha;
uns diuen que prest plourà,
altres que no plourà diuen;
uns se'n ploren, altres riuen:
Déu no ho vulla remediar?
Los jutges per governar
venen la pàtria i la sang;
aquest principat és franc:
no vos deixeu enganyar.
Penúria de carn tenim,
penúria de vi passam,
tot és car quan embocam,
d'oli, peix i foc patim;
glorioses faltes sentim
per justa causa final,
gastam deu per un ral,
però amb ferma fe a porfia,
passant per la Boqueria
nos ne anam a l'Hospital.
A la fama catalana, única sibil·la barcelonesa
«La llengua catalana es parla poc,
los cisnes del Besós tenen rom bec
perquè ses muses són mosses de rec,
les més ensabonades per lo lloch.»
En experimental pedra de toc
d'est argument, quillats provava un llec,
dient: «Jo sibil·la alguna no conec,
ni catalana Safo sé tampoc,
Driada o Phitonisa en gruta o buc
que ni oràculos don des d'un buirac:
o solte'm qui més sàpia lo que dic.»
Responguí: «Tenim Safo, i tot dir puc,
que acalle son mordaç xaric-xarac
en la rara sibil·la tecla antic.»
En aquest bell indret es va instal·lar la cort del rei Martí. Sembla que fou per consell de Bernat Metge, que va actuar de notari, que l'estiu del 1408 el rei va comprar aquella propietat, que pertanyia a la vídua de Pere Safont, per veure si els aires purs de la muntanya refeien la salut força malmesa del monarca. Es feren les obres necessàries de fortificació, amb torres de defensa a l'exterior, de decoració i comoditat a l'interior, per instal·lar-hi la residència reial i es va canviar el nom que abans era de Vallblanc pel de Bellesguard. Veritablement la vista no podia ésser més bonica. Deien que els dies clars fins i tot es veien les muntanyes de Mallorca. El nom era ben trobat. En aquesta residència tingueren lloc esdeveniments importants per a la història de Catalunya.
L'únic fill del rei, Martí el Jove, morí el 25 de juliol de 1409 a Càller a conseqüència d'unes febres, deixant un fill natural, Frederic, comte de Luna. El rei, ja malalt, sense successió legítima, vidu des del 1406, tots els seus consellers cercaven la manera de casar-lo de nou. Fou sant Vicent Ferrer, que llavors estava a la nostra ciutat i que feia poc li havia portat la trista nova de la mort del fill, el qui va convèncer-lo. El rei, malgrat el seu esgotament físic, s'avingué a complaure'l sense dilacions. El 17 de setembre del mateix 1409 es va casar, sense cap mena de pompa, amb Margarida de Prades, filla de Pere i Joana de Cabrera i néta del comte Joan de Prades, a la seva residència favorita, el Palau Reial de Bellesguard. Els va casar el papa d'Avinyó, Benet XIII, Pere de Luna, que passava moltes temporades en aquella residència de camp reial. La missa del casament fou oficiada per fra Vicent Ferrer, dominic. El rei Martí coneixia Margarida de Prades, molt més jove que ell i molt bella, car havia estat de joveneta donzella de la seva difunta esposa Maria de Luna.
Després del 1891 s'hi va instal·lar un asil provisional i l'any 1900 els seus nous propietaris Maria Sagúes vídua de Figueres, i el seu fill Joan Figueres i Sagués, grans admiradors d'Antoni Gaudí, li varen encarregar el projecte per a la seva nova residència, que ostenta també el nom de Bellesguard. Gaudí hi va deixar la seva personalíssima empremta. El record del rei Martí, avivat a més per les ruïnes que quedaven d'aquella antiga estada reial, féu que 1'eminent arquitecte adoptés un estil un xic goticista, que enllacés amb els gloriosos dies de la història de Barcelona i dels reials esdeveniments que hi tingueren lloc. Va conservar i dignificar el que quedava, unes parets amb merlets i restes de torres. Desvià un camí que passava entre dues d'aquestes torres enrunades i el dirigí cap al torrent Vilana, construint uns arcs sobre uns pilars inclinats, arcs que després va aplicar àmpliament al Parc Güell. Dibuixà obertures de ritme trilobulat i pentalobulat. Les mansardes de Bellesguard foren una mena de precedent de les que després projectaria per a la casa Batlló. Respectà el seu entorn com un homenatge a la memòria del darrer rei de la nissaga barcelonina. El jardí fou dirigit i ordenat pel jardiner Pere Ballart i Ventura.
Altres indrets de Barcelona: