Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest hospital fou inaugurat el 1906 amb una capacitat per 400 pacients. Valentí Carulla, avi del cardiòleg Valentí Fuster, va impulsar i convèncer a les administracions per què invertissin recursos per a posar en marxa l'hospital. Del complex originari només se'n conserva relativament intacte el cos central de la façana del carrer de Casanova, formant un pòrtic columnat coronat per un frontó amb motius al·legòrics en relleu.
Als seu inici, la institució atenia gairebé en exclusiva a les classes més desafavorides, els metges no cobraven i les tasques d'infermeria requeien en monges. A pesar de les dificultats econòmiques, al Clínic, s'hi van establir alguns dels facultatius més prestigiosos de l'època, com August Pi i Sunyer, que als anys vint el converteix en un centre de recerca de primera línia, o el cirurgià Moisès Broggi, responsable de l'únic servei d'urgències hospitalari que existia durant la Guerra Civil. Molt més endavant, hi destacaran metges com Josep Maria Gil i Vernet, que va realitzar el primer trasplantament de ronyó a Espanya el 1965; Ciril Rozman, artífex del primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia al nostre país el 1976, o Laureano Fernández-Cruz, que hi va efectuar el 1983 el primer trasplantament de pàncrees.
Situats en la porta d'entrada de l'antiga Facultat de Medicina, que dóna al carrer Casanova, podem llegir dos fragments de les memòries de Moisès Broggi (Barcelona, 1908-2012) que rememoren les seves experiències professionals en aquest hospital abans de 1939.
El panorama de l'Hospital Clínic i de la Facultat feia veritable pena: nombroses càtedres i serveis sense els seus caps dirigents, biblioteques i laboratoris abandonats, i una gent amb moltes ganes d'ocupar els llocs presentant com a mèrit principal el d'haver arribat amb l'exèrcit vencedor. Alguns eren antics membres de les clíniques, ajudants o assistents, i amb ells es formà una nova jerarquia. Les clíniques més castigades en aquest sentit foren les quirúrgiques i la de pediatria, mentre que el grup de les mèdiques pogué mantenir-se millor gràcies a la permanència dels grans mestres Agustí Pedro Pons i Francesc Solervicens. De Solervicens explicaven que el dia del «desfile de la Victoria», que passava per sota de casa seva encapçalat pel Generalísimo i en què s'havien d'engalanar els balcons, com que no disposava de cap bandera espanyola, li va passar pel cap de posar-n'hi una de catalana doblegada, amb la mala sort que el vent la va desdoblegar, cosa que produí un gran escàndol i la intervenció de la policia, i molts maldecaps per al professor.
El mateix que en la nostra, passava més o menys igual a les altres facultats. Tots els professors que havien intervingut en la reforma universitària o havien destacat per les seves idees liberals, que generalment eren els millors, havien hagut de marxar, de manera que havien deixat un buit molt difícil d'omplir, ja que es tractava de la fugida dels millors cervells, sens dubte el producte més valuós i insubstituïble que pot haver-hi en un país.
Aquests espais buits s'ompliren de pressa, potser massa ràpidament, per gent improvisada, sense la preparació necessària, amb més mèrits polítics o de guerra que científics, de què se'n ressentí ostensiblement el conjunt universitari, que assolí un dels nivells més baixos de la seva història. Tot això feia venir ganes de plorar.
Altres indrets de Barcelona: