Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Plaça nova del barri oberta arran de les reformes d'esponjament urbanístic que s'hi ha dut a terme en les darreres dècades. El nom de Mandiargues simbolitza el seguit d'escriptors estrangers (Montherlant, Carco, MacOrlan, Bataille, Genet, Orwell...) que en la primera meitat del segle XX es van sentir atrets pel Barri Xinès i l'incorporaren en algunes de les seves obres. Un text de Lluís Capdevila sintetitza la gènesi del nom i del barri. Jaume Passarell, per la seva banda, ens aporta una descripció sociològica i cronològica dels clients dels serveis del barri. I, finalment, un fragment de Lluís Permanyer certifica les relacions dels autors forasters amb aquest sector de la ciutat.
En temps normals acudia únicament al districte cinquè gent de condició modesta. Senyors, encara ben pocs. Villa Rosa, mentrestant, només feia la viu-viu. En esclatar la guerra del 14, es posà de moda. Va tenir-ne una bona part de culpa la literatura descobridora que a partir d'aquell moment li va caure damunt. Aleshores fou quan el Barri Xinès va començar d'ésser-ho i deixà d'ésser, de mica en mica, districte cinquè. ¿De què li va venir el canvi de nom? El causant directe de l'estropici fou en Francesc Madrid, periodista dinàmic, avui difunt. Aquests subjectes solen ésser perillosos. Feia un setmanari truculent que es retolava «El Escándalo», en el qual publicava reportatges sensacionalistes. Es ficà pel districte, i d'una raconada fosca i de trascantó li va sortir un xinès autèntic. Com que era manefla es va sentir, no pas periodista, sinó perdiguer. D'on havia sortit? Què hi feia? Com hi havia caigut? N'hi havia d'altres?, va preguntar-se. Va escorniflar per aquells tocoms abruptes i va descobrir-ne qui-sap-los. S'allargà a la perifèria i n'hi va descobrir molts més. Els uns venien bijuteria barata pels carrers, per les places i per les terrasses dels cafès. D'altres, mascles i femelles, feien d'artistes de variétés. Titulà el reportatge «China-Town», que vol dir barri xinès en anglès, i el nom, traduït al català, va fer fortuna.
Al mateix cor del Barri Xino els enderrocs han permès el naixement de la plaça André Pieyre de Mandiargues. El Roger m'ha fet saber que ha estat potser un dels darrers estrangers que han recreat literàriament aquest barri i que la seva vinguda havia estat motivada per l'antiga i potent tradició entre els escriptors francesos de caure encisats per aquest espectacle humà gairebé tràgic. No conec res de tot això i en tornar a casa posaré fil a l'agulla; en qualsevol cas ja abans de començar m'ha impressionat el seguici de noms que m'ha recitat: Montherlant, Carco, MacOrlan, Bataille, Genet, per citar només els francesos, perquè Orwell li va dedicar un llibre i per això també té una plaça al final del teu carrer deis Escudellers.
Altres indrets de Barcelona: