Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc de la Nova Icària va ser creat el 1992, arran de la celebració dels Jocs Olímpics, segons el projecte de Martorell, Bohigas i Mackay. El nom li ve de l'illa grega d'Icària, que Étienne Cabet va fer servir per batejar el seu projecte de societat utòpica. Entre el 1846 i el 1847, alguns seguidors catalans del filòsof francès es van establir en aquesta zona del Poblenou i van batejar el barri com a Nova Icària.
Els terrenys on s'instal·là eren d'ús industrial, en una zona molt degradada urbanísticament. L'element més distintiu del parc és el llac, que té la forma de l'illa grega, i els diversos ponts de fusta que el travessen i enllacen l'una banda i l'altra de la ronda del Litoral. Situats en un d'aquests ponts, i tenint una vista una mica enlairada, podem llegir el fragment de les Memòries de Xavier Benguerel que descriu i recrea com era aquesta zona en els anys de la seva vida al barri.
Més enllà de l'estació del tren, de can Girona, del parell monstruós de gasòmetres i la Torre vermella de les Aigües, el barri es dispersava entre els sorrals de la platja fins a les miserables i vergonyants barraques de Pequín. La cosa, vull dir la fesomia autònoma del Poble Nou, en rigor va espatllar-se pel cantó del carrer de Pere IV, que tots anomenàvem carretera de Mataró, camí obligat dels carros que a hora prima d'alba, procedents del Maresme meridional, passaven cap al Born i el mercat de Santa Caterina. (Meravellosos, fantàstics carros de vela, amb el fanal penjat a la travessa del teuler, o al pal davanter de la barana.) El carrer de Pere IV tingué tirada a unir-se a Barcelona. Li costà, però va sortir-se'n, jo diria tangencialment, obrint-se pas enllà del nou carrer d'Almogàvers, fabricant-se un desnivell i un pas sobre la via del tren per evitar-se l'entorpiment de la barrera.
Altres indrets de Barcelona: