Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El president Lluís Companys va ser afusellat l'albada del 15 d'octubre de 1940. Havia de ser enterrat a la fossa comuna, però la seva germana Ramona va arribar a temps per identificar el cadàver i demanar que l'enterressin amb el taüt que ella mateixa havia portat i en un nínxol que havia llogat. Finalment ho aconseguí i el president hi fou enterrat, però amb una placa on no constava el seu nom.
El diumenge 27 d'octubre de 1985, es va inaugurar el memorial del Fossar de la Pedrera que acull la tomba nova i definitiva del president Companys, obra de Beth Galí amb la col·laboració de Màrius Quintana, Pere Casajoana i Ignasi de Lecea. Hi van assistir el president de la Generalitat, Jordi Pujol, l'alcalde, Pasqual Maragall, familiars de Lluís Companys i membres de l'Associació Pro Immolats per la Llibertat de Catalunya.
Davant de la tomba del president màrtir podem llegir els poemes que li dedicaren Bonaventura Gassol i Pere Quart. Panteó
Al president Companys
No digueu que ell és mort —no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit—,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort —la mort és cosa
dels homes sense rels a l'Infinit—,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort —la Mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort—, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
La veu i la sang
La seva veu ha desistit tot d'una,
la seva sang ha quallat en Déu.
Adéu la veu, adéu la sang, adéu!
Passa de sol roent a inerta lluna.
La sang, rosa de mort, vessà i florí
en odi i solitud abandonada,
i s'estronca la font, cessa l'onada
d'una sang que enardia com el vi.
I aquella veu, Lluís Companys ¿on era
—melodia de l'himne o del lament—
vestint el pensament ànima ardent,
tumult joiós de passió i quimera?
Aures i ocells deserten el pollanc
destralejat adés i eixut de saba.
En Déu finí, resta, recomençava
l'altiva veu, la generosa sang.
No fou la Piadosa que s'atarda
en la suprema nit sense matí,
sinó l'àvol esclava del botxí
i bagassa del Mal, fera covarda.
La Pàtria —tota gent i cada llar—
sols a mitges vivent en l'esclavatge,
rebé en son cor el miserable ultratge
i s'estremí de la muntanya al mar.
I ara, Lluís Companys, augusta cendra,
en el silenci fervorós i actiu,
tu servaràs les brases del caliu
fins que l'antiga flama torni a prendre.
Adéu, lívida sang, paraula llunya!
Salve, vívida sang, veu immortal!
Sembra la mort el naixement més alt
del president etern de Catalunya.
Altres indrets de Barcelona: