Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La construcció d'aquest mercat, l'edifici més antic de Barcelona dedicat a aquestes funcions, va ser construït l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i inaugurat el setembre del 1882. va ser ideat segons Ildefons Cerdà com a centre de proveïment a l'entorn de l'antic portal de Sant Antoni. Una sèrie de textos ens permetran reviure escenes passades al voltant del mercat. Així, Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937) pinta un acolorit moviment de personatges de tot tipus de finals del segle XIX; Santiago Rusiñol, per la seva banda ens parla de l'origen i consolidació de la Fira de Bellcaire; Robert Saladrigas (Barcelona, 1940), a banda de descriure com era la Ronda de la seva infància, fixa el record de les anades al mercat els diumenges al matí a la cerca de tebeos i del canvi de cromos; i, finalment, Jaume Cabré (Barcelona, 1947) fa que Barringa Barranga, la protagonista de Carn d'olla, parli amb les venedores de les parades de roba.
En aquella hora, al Portal hi havia molt moviment. Les dones que venien davant de les portes del mercat corrien d'ací i d'allà empaitades pels municipals. Davant de l'orinador hi havia tot de carretons plens de fruita, i els crits dels venedors feien gran confusió. Allí unes gitanes venien puntes, mitges i altres peces de punt; ara passava un tramvia, suara un carro carregat de bigues de ferro que a cada sotrac feia un terratrèmol estrident; els dels gelats cridaven: «Qui refresca!»; tot d'una se sentí la trompeta del nunci; més enllà s'armà un gros esvalot perquè els del llaç escorredor volien agafar un gos i no podien: els uns se'n reien i les dones els maleïen. Un home tocà una campaneta a dalt d'una taula plena d'eines de dentista, cridant l'atenció amb un crani que tenia a les mans; el que menjava estopa s'enfadava perquè li fugia la gent, i cridava, bracejava, gesticulava, i ningú l'entenia, i vinga fer ganyotes com si desafiés al seu contrincant. Prop dels Escolapis un home amb ulleres negres venia la història d'una fera malvada que es menjava homes, dones i criatures.
La Fira de Bellcaire (fragment)
S'estén als volts del mercat de Sant Antoni, arraconades les barraques ambulants al peu d'unes grans parets de ferro; continua per les amples i fangoses aceres del carrer d'Urgell, exposat el gènero a la venda sobre el mateix terreno humit, i forma a la cantonada de les Rondes un cèrcol de barracons compactes i pintorescos a sota dels magres plàtanos, de branques seques i carregats de terroses boles, com parelles de pardals arrupits pel fred de la matinada.
Els diumenges al matí, quan baixen els tramvies plens d'obrers que venen a ciutat a fer ses compres i divertir-se; quan llença el mercat, per les seves grans boques, les minyones de servei plens els cistells com corns de l'abundància; quan els carrers del Carme i de l'Hospital són dos rius que vessen gent a la fira, és hermós espectacle aquell rusc d'abelles sota el foc d'un sol brillant: l'anar i venir i deturar-se davant de les improvisades tendes de ruïnes; i forma el més estrany contrast veure el poble, de les festes, entre aquelles pobreses i desferres tirades per terra amb la més casual incoherència.
En res s'assembla aquesta fira a les fires de festa. En aquelles qui va a fer compres hi va per complir un desig: en aquesta és la misèria la que crida als desgraciats; allí van a guarnir-s'hi de nou: aquí a vestir-se amb lo vell; allí hi van amb el desig d'adornar el cos: aquí, amb l'urgència d'amagar-lo a l'intempèrie; en aquelles se venen il·lusions i en eixa desenganys. Els marxants no ponderen a crits el gènero com en aquelles on han de lluitar amb el capritxo: aquí saben per endavant que és la desgràcia que ha de socórrer la venda, i s'esperen ajaguts i ensomniats que l'infortuni els hi porti compradors. [...]
Allí van a parar les eminències d'un dia, els ídols caiguts, les glòries arnades, les corones de llorer, les medalles i les creus, arrastrades per la corrent de l'oblit. Els retratos d'artistes i polítics, de savis i comediants, de filòsofs i poetes, jeuen per terra allí, en pilots de paper rogenc, venuts a dos cèntims la lliura per imprimir-hi altres hèroes i altres ídols reemplaçats en l'altar de la moda. El talent dels escriptors allí es calcula solament pel pes dels llibres; els quadros, pel valor del marc; l'exèrcit, per l'or dels galons; pels aucells dissecats, els savis naturalistes; pels ferros dels instruments, els físics matemàtics; i tot pel pes de la matèria.
Ronda Sant Pau enllà, amb malestar creixent. Sentia la xardor del foc a mesura que s'acostava a la foguera. A la Ronda sempre hi havia gent. Les terrasses de les cerveseries plenes de gom a gom. Abelles xumant la pròpia mel. El mercat de Sant Antoni. ¿Com era jo, quan els matins de diumenge venia a canviar cromos, a comprar tebeos? La mare remugava: no vull que portis aquestes porqueries a casa. I cridava: Déu sap per quines mans han passat i si eren mans de malalt, em sents? Ara les voltes del mercat estaven solitàries i fosques. Un gos vagabund olorava els regalims de les parets. No vaig aconseguir identificar-me, Fiorella. Vaig restar una estona llarga allà dret, sense veure res, només el gos i jo. L'antic cinema Rondas, ara teatre Calderón, el bar del costat clausurat per ordre governativa i les putes foragitades. La vorera des del Rondes fins al Pes de la Palla habitada únicament pels fantasmes de les putes familiars, les estraperlistes del tengo pan, tengo tabaco, després, quan el pa ja no era negoci perquè les fleques eren plenes de barres de pa blanc, tabaco, tabaco rubio, tengo tabaco. La Rosa (es deia Rosa?), filla de donya Emília, la senyora Emília, la vella esdentegada i mig bruixa, d'edat incalculable, que segons es deia havia representat un cert paper en la guerra de Cuba a favor dels insurrectes i que la Rosa era filla d'un capitost indígena que fou víctima d'una emboscada.
Na Barringa Barranga acostuma a aturar-se a petar la xerrada amb les venedores de bates per a nen, nena o senyora, vetes i calces i sostenidors, mitges i teles i mocadors, vestidets, cortines i botons, fils i presilles, pinces, tiretes i cremalleres, clips i gafets, didals i agulles, ganxets, sedalines i cinturilles, juntes i randes i fil d'embastar i joguines tronades de plàstic barat, del mercat de Sant Anton, i pregunta per les vendes, amb interès d'economista, mou el cap amb preocupació de confessor quan li contesten que bé però el nen té la grip i l'home està de baixa un altre cop i per més inri m'estan sortint uns granets a l'aixella, miri, miri, que també s'ho mira amb deteniment de metge, fins que, cansada d'estar tanta estona al mateix lloc s'allunya badocant a seguir les penes de la mestressa de la parada de la cantonada o se'n va a casa.
Altres indrets de Barcelona: