Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El maig de 1924, als baixos de la Casa Pia Batlló, al costat del Coliseum, es va inaugurar aquest polivalent i wagneriana cafeteria, que marcaria una època en la Barcelona del segle XX, a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes i Rambla Catalunya. El local oferia serveis de cafeteria, cerveseria, restaurant i xarcuteria. El propietari de l'establiment Aixelà va encarregar la decoració interior a Leopold Barreda que va incorporar-hi tapissos de l'artista Adolfo Sanz.
L'Oro del Rhin va ser especialment famós pels seus tertulians i les seves penyes i perquè va aconseguir reunir a les seves taules un seguit d'artistes, intel·lectuals i gent de cultura diversa com Sebastià Gasch, Federico Garcia Lorca, Rafael Barradas, Max Aub, Sebastià Juan Arbó... En els seus primers anys el local era amenitzat per l'orquestra del mestre Eduard Tolrà i l'any 1935 s'hi va fer un homenatge de comiat a l'actriu teatral Margarida Xirgu abans de viatjar cap a terres americanes.
Davant el que avui és una oficina bancària podem llegir una anotació del dietari Sala de miralls, de Feliu Formosa (Sabadell, 1934) en què documenta les reunions que als anys seixanta del segle passat hi feien els organitzadors del teatre independent.
Després, a l'inici dels anys setanta, l'Oro del Rhin va ser el local on, cada dijous, ens reuníem els grups de teatre independent de Barcelona i Comarques. Recordo que, en una de les taules hi solia seure l'escriptor Sebastià Juan Arbó, sempre voltat de papers i llibres. Abans de la nostra reunió dels dijous, l'amic Xavier Fàbregas i jo anàvem a dinar a un petit restaurant que hi havia prop de la catedral. A les quatre anàvem al Cafè per a la reunió. Entre els assistents, hi havia Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig, Jordi Dodero i altra gent procedent dels grups de teatre independent de fora de Barcelona. Tot plegat formava part d'allò que Xavier Fàbregas va anomenar "Acció Comarcal" en alguns dels seus articles, recollits posteriorment als volums monogràfics que li ha dedicat l'Institut del Teatre. D'aquelles reunions va sortir una col·lecció de teatre portada per nosaltres mateixos amb el peu editorial de la mallorquina Editorial Daedalus. Quan vam veure que el nostre grup no podia assumir les despeses inicials de l'empresa, la vam passar a Edicions 62, que la va assumir mantenint el nom que nosaltres havíem posar a la col·lecció: "El galliner". Fins avui, aquesta col·lecció ha publicat una gran quantitat de títols. La primera peça teatral publicada va ser Cel·la 44 (Cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller). N'he parlat en un text anterior. També vam projectar una revista en col·laboració amb una associació de grups amateurs que es deia FESTA i que presidia l'escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop, pare de Montserrat Roig, una iniciativa que no va prosperar. Encara conservo la galerada d'un article que vaig escriure sobre L'héroe, de Rusiñol. I quan l'Oro del Rhin va ser clausurat, les reunions van prosseguir a les Granges Maldà, dins les galeries comercials del mateix nom.
Altres indrets de Barcelona: