Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest jardí ocupa l'espai deixat lliure per les cases i les construccions adherides a Can Felipa, que hi queda al davant com a mostra de la puixança industrial del barri. Es troba entre els carrers de Batista, Marià Aguiló i l'antic camí de València. Tenint al davant una part de les construccions del Poblenou d'altre temps, podem llegir el poema «Terrats», de Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990), en què l'autor juga amb referències marineres per descriure l'aire popular dels terrats de les cases dels treballadors d'inicis del segle XX, i un fragment de les Memòries en què descriu la casa on va néixer, al carrer de Guifré el Pilós, avui desaparegut.
Recordo que en la meva primera excursió a Mallorca –d'això fa una pila d'anys- ja va impressionar-me delitosament el panorama de Campanet vist de baix la carretera d'Alcúdia estant. Era un matí abrilenc i amb la colla dels meus companys de viatge havia sortit d'Inca desafiant el ramet de pluja que anava caient d'ençà d'anit passada. Tots caminàvem mústics i malmirrosos, i l'aigua ens xopava l'esquena i ens regalava cara avall. Tot d'una les bromes es congriaren com un manyoc de gleves esfilatxades i en la llisor grisa del cel s'obrí un trau blavíssim per l'ull del qual va colar-se un feix de raigs de sol que es projectà, com el focus d'un reflector, damunt d'un pegadet de cases blanques agrumollades a la soca d'un cloquer agut que emergia alegrement a la carena del pujol.
Ens aturàrem. La pluja començava a cedir i el retaule dels camps tendres i empal·lidits sota la claror somorta del matí emboirat feia un contrast indescriptible amb aquell poble esclatant de llum i joia.
Vaig ser un noi de bon pes i bona mida que trencà el plor i va fer acte de presència al carrer de Guifré el Pelut, Poble Nou, Barcelona. Data: 3 d'agost de 1905. Un carrer, val a dir-ho, que prometia poca cosa: pedregam, pols, a l'estiu; pedregam, tolls, fang, a l'hivern. De moment, convertit en atzucac, cul-de-sac o carreró sense sortida, per un extrem donava al carrer de Marià Aguiló (la gent seguia dient-ne de Sant Pere), per l'altre als solars de can «Felipe», protegits amb reixats de filferro espinós. La casa, planta baixa, francament sòrdida, ombrívola, d'envans torts, portes guerxes, sales i alcoves cavernoses, s'afanyava a respirar a través d'un pati minúscul amb safareig, figuera i planta enfiladissa que escalava el terradet on es pujava a estendre la bugada i a respirar els vapors saturats d'anilines que escampaven pels rodals les fàbriques del veïnatge.
Altres indrets de Barcelona: