Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta església està documentadaen el segle XI. Segonsla tradició, en aquesta zona es trobà una imatge de la Verge, i per això s'hi vaconstruir un santuari en el seu honor, que inicialment rebia el nom de Marede Déu de la Font-rúbia, per la font d'aigua vermellosa que hi havia a l'indret.La capella, situada en un encreuament de camins, esdevingué un monestir quedepenia de Sant Cugat del Vallès.A començaments del segle XIX era propietat de Sant Pau del Camp. A causade la mala conservació, l'església va estar tancada al culte entre el 1835 i el1928, coincidint amb la desamortització. Pels volts del 1930 es va ampliar, is'hi van fer el creuer, la volta i l'absis actual, que mantenen un estil més omenys d'acord amb el romànic. Les pintures de l'absis també són d'aquestaèpoca. El campanar, que feia la funció de torre de defensa, té una espadanyaafegida posteriorment. Al pòrtic d'entrada —que és també del segle XX —, hidestaca la figura d'una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats,que representen la Trinitat, i dos d'encongits, que representen les dues naturesde Crist (la divina i la humana).Hi podem llegir un fragment de Cada castell i totes les ombres, de BaltasarPorcel, que recrea els orígens de la transposició real de l'ermita a la de la Vergede les Mules i que documenta la força del moviment veïnal que va aconseguirel centre cívic de davant de la parròquia. També hi escau la lectura d'un fragmentd'una altra novel·la, El marde la tranquil·litat, de DavidCastillo, que recrea l'estil de vidaque duien els joves del barri organitzatsen colles.
La imatge ens va suggestionar tant que amb el Toni, el Dani Casanellas i l'Adolfo aquella mateixa tarda vam anar a evocar, amb fervor litúrgic i una espelma per dissimular, les gestes dels nostres homes al centre parroquial del Coll davant la placa dels capellans morts durant l'assalt i l'incendi de l'ermita. Ho interpretàvem com una revenja avançada als capellans, que no ens deixaven jugar a futbol i a bàsquet a les seves pistes i que reiteradament ens havien negat la sala del teatre. La FAI era la justiciera davant aquells pietosos de pa sucat amb oli, que no sabien fer altra cosa que proselitisme per a les seves idees caducades. Amb els seus ulls de gripau a punt d'esclatar, el Dani Casanellas va assenyalar el carrer Tirso per fer-nos una de les seves interrogacions habituals:
—L'avi del Freddy va ser un dels responsables de la matança dels escarabats?
No l'hi vam negar, asseguts a les voreres altes del carrer sense asfaltar. Ens ho vam rumiar en silenci, abans de decidir-nos a baixar uns cent metres més avall per inspeccionar la casa del nostre company i intentar esbrinar o trobar alguna pista del misteri per aclarir el passat. Tot es va esvair quan, davant mateix de la reixa de la porta, es va presentar el Freddy. Ens el vam mirar, amb els mocs caient-li permanentment del nas, com si fos un caganer, amb la camisa arrugada i bruta, les cames plenes de blaus i de crostes amb mercromina, i no vam poder evitar la decepció.
Altres indrets de Barcelona: