Els Quatre Gats

Autor: Santiago Rusiñol i Prats
Obra: Glossari (Dins Obres completes II) , 1976
Pàgina: 653

Tothom que tingui més de trenta anys recordarà els «Quatre Gats». Aquell racó pintoresc, ple de somnis i de cabòries, que espantaven els menestrals; aquells quadros de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perquè els agradaven massa; aquella fumarola de les pipes, que emborratxava d'idees els parroquians de la casa; aquells putxinel·lis que feien riure a tots els que tenien net el cor: als infants, als humils i als artistes; aquell esvalotament que no parava en tot el dia i no s'apagava en tota la nit; ai!, aquella vida d'una ciutat que vol sortir del rovell de l'ou, i rompre la mitja cana, borrar els números dels cervells, i portar l'almoina de l'Art als rics de la nostra terra, és impossible recordar-la sense veure-hi en Pere Romeu, amb la seva barba negra, amb la seva ossària cantelluda, amb el seu plany d'un Jeremies que viu de fum i de bons mots, amb la seva mà que sabia estrènyer, i els seus ulls que sabien riure (...)

Autor: Artur Bladé i Desumvila
Obra: El senyor Moragues, «Moraguetes» , 1970
Pàgines: 49-50

La idea de fundar a Barcelona un establiment més o menys "montmartresc", si no per la decoració, pel caràcter, va sorgir del pintor Miquel Utrillo, idea que va comunicar al seu amic Pere Romeu. Tots dos feien aleshores l'obligada bohèmia parisenca i es veien sovint amb Rusiñol i Ramón Casas. En realitat, l'únic bohemi autèntic era en Romeu, el qual, si bé no pintava, es deixava pintar, o sigui que feia de model i vivia, per dir-ho així, de la patilla, del tipus. Era alt i escardalenc; llarg i negre, també de cabells i barbes. I posava de beau tenebreux. Les males llengües feien córrer que, en hores perdudes, que eren moltes, venia tramussos per les voreres dels cafès.

Sigui el que sigui, la iniciativa de l'Utrillo va plaure, i entre els quatre homes (els "quatre evangelistes dels Quatre Gats", com després foren anomenats) van planejar la jugada. I de retorn a Barcelona, van portar-la endavant.

Els diners van sortir de tres butxaques diferents: la del banquer Manuel Girona, la del drapaire (enriquit) Ardèniz i la del pintor Ramon Casas. En la decoració del local només tenien vot i veu els "quatre evangelistes". Hi havia cafè-restaurant i, al costat, sala d'exposicions, dita també dels Titelles perquè de seguida sé n'hi van fer. Al vestíbul del local un rètol escrit en lletra gòtica (obra de Rusiñol) cantava les excel·lències de l'establiment:

 

Hostal pels desganats,

sopluig dels enyorívols de la llar,

taverna pels amadors de l'ombra dels pàmpols,

casa de salut,

racó d'amistat i d'harmonia, etcètera.

 

En un gran pany de paret de la sala del cafè. Ra­mon Casas va pintar un tàndem amb dos pedalaires: ell mateix i Pere Romeu. En un angle del mural s'hi llegia aquest rodolí:

 

Per anar en bicicleta no es pot dur l'esquena dreta.

 

A la sala dels Titelles, en un altre mural, apareixia un automòbil sense capota, menat per Casas i amb Ro­meu d'acompanyant, tots dos amb abrics de pells, a tall de milionaris. (Ramon Casas, que era ric, tenia, efectivament, automòbil. Va portar-lo de París i fou un dels primers que va córrer pels carrers de Barcelona.)