Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Cristal City va obrir-se l'any 1952 com un bar convencional al número 294 del carrer de Balmes, prop de la plaça de Molina. El 1957, quan se'n féu càrrec Pelegrí Rovira, s'hi van incorporar els llibres. D'aleshores daten les tertúlies gairebé diàries que hi començaren a fer Jaime Gil de Biedma i els seus amics Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet, José Agustín Goytisolo..., però també hi recalaren Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán i escriptors que eren de pas per Barcelona. Quan Carlos Barral es casà i s'establí en un pis del proper carrer de Sant Elies, les reunions literàries del grup s'alternaren entre aquest i el Cristal City, on generalment s'acabaven.
Al local s'hi venien llibres a la vegada que s'hi consumien begudes. L'interior era ple de prestatgeries que arribaven fins al sostre i permetien fullejar i llegir els exemplars exposats, però no emportar-se'ls. Ben aviat aquest bar es va convertir en un lloc idoni per celebrar-hi còctels literaris. Els de Seix Barral eren força habituals. El local va tancar les portes pels volts del 2002. Quim Monzófa que un dels seus personatges innominats al conte "Cacafonia", transgredint la normativa de trànsit, hi entri a prendre una copa.
Cacofonia (fragment)
Des de sempre, l'A havia sentit unes ganes boges d'agafar el carrer Balmes en direcció contrària a la permesa; bé per error (una nit de gresca, després d'haver-ho tancat tot) o conscientment (per trencar el mirall de la rutina). S'imaginava l'onada creixent d'automòbils, tot de colors fent un bull en les boques indignades: llums atabalats desviant-se a dreta i esquerra per evitar-lo i, consegüentment, xocant els uns amb els altres: la catàstrofe més gran de la història: un caos concèntric que s'eixampla de carrer en carrer, de barri en barri, de ciutat en ciutat, i s'obre d'un continent a l'altre, al mar...
Ara també les sentia, aquestes ganes. En canvi (i feia petar la llengua contra el paladar, per amagar-se un tast verd, de fel), començava a baixar Balmes dins de l'ortodòxia més estricta: cap al mar; tot just deixava enrere la Rotonda. Havia pres gimlets a la falda de la muntanya, entre palmeres, assegut en gandules de lona color cru, just on l'últim tramvia del planeta fa el tomb i un pianista distret, mentre agonitza, s'entrebanca amb Three little words un cop i un altre, en un piano lluent.
A l'altura de l'estació del Putxet va haver de frenar: un semàfor bord. Va engegar la ràdio. Va moure el dial. Va trobar Benny Goodman i això el va dur a l'optimisme. Va apujar el volum. El semàfor va virar al verd i ell va pensar en anilines. Va canviar de carril mentre travessava Mitre. Com trepitjant fulles seques, va accelerar. Davant per davant del bar llibreria Crystal City, va aparcar damunt la vorera. Va entrar al bar. A la barra hi havia una noia llegint revistes. De taules, només n'hi havia una d'ocupada. Va demanar un cafè, va tafanejar per les prestatgeries: hi havia des de tractats de geografia basca fins a enigmes de l'Egipte polsós. Va fullejar The last tycoon. Va beure el cafè a glopets. Va pagar llibre i cafè. Va sortir al carrer. Va passar la via Augusta en vermell.
Altres indrets de Barcelona: