Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Encara que hi ha documentació relativa a l'orgue datada el 1259, l'actual comença data de l'any 1538. Al llarg dels anys rep modificacions d'almenys 16 mestres orgueners adaptant-lo als gustos estètics de cada època i rebent tot tipus d'innovacions estètiques i mecàniques, sent l'última intervenció la realitzada per Gabriel Blancafort des de l'any 1984 fins a 1994.
La caixa de l'orgue, la més antiga que es conserva al país, és l'original, d'estil renaixentista, plana, de l'escola catalana. L'orgue actual és un orgue de nova planta de quatre teclats de 56 notes i pedal de 30 notes, tracció mecànica i una distribució de cossos sonors que segueix els preceptes del "Werkprinzip" mot del segle XX que defineix la disposició interna dels orgues barrocs alemanys. Situats sota el cimbori i tenint al davant l'orgue i més a l'esquerra el cadiram del chor és el punt adequat per llegir el poema que Jeroni Zanné dedicà a la seu barcelonina i especialment al bosc de palmeres que dibuixen els arcs endolcit per la veu de l'orgue.
La Seu barcelonina
Bosc santament immòbil de palmeres
que el vent no bressa i que els ocells no enjoien
amb llurs nius i remors; bosc sense fulles,
sol, ni rialles;
bosc ple de boires que l'encens destria
en suaus alenades vers les voltes
on moren com sospirs alats de verge,
de verge mística;
bosc d'harmonia immensa, pura, santa,
bosc virginal de poesia excelsa,
bosc ogival de línies sempre joves,
de màgiques columnes;
bosc d'arcades altíssimes, qui es perden
enlaire, com un vol magnífic d'ànimes,
les ales desplegant envers la glòria
blanca i divina;
ta veu escolto, oh bosc!, com una queixa
que del trist món reculls, honesta i pia,
i encelen amoroses tes pregàries:
la veu de l'orgue.
Altres indrets de Barcelona: