Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors. Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Situats en qualsevol dels accessos a l'estadi podem llegir diversos textos que enalteixen el sentiment blaugrana: primer, uns records de Josep Maria de Sagarra sobre la passió esportiva de la seva joventut i la dels joves que els anys cinquanta omplien el nou estadi del Nou Camp; seguirem amb dos sonets, el primer també de Sagarra cantant els colors blau i grana i, el segon, de Pere Quart, amb una forta càrrega irònica i sarcàstica sobre la nova fe de masses que és l'afició futbolística.
Blau i grana
Oh, ciutat meva que la vida em prens
—i ets més meva i menys meva cada dia—
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l'aire d'alegria.
S'obren les portes de l'estadi immens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;
i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!
La gran diferència del meu període d'estudiant amb el que respiren els minyons d'avui dia consistí en la forma com nosaltres omplíem aquest gran buit, que en els temps que correm sol omplir completament, fins a vessar i fins a rebentar, el que podríem dir-ne la passió esportiva. Dels meus setze als meus vint anys, el futbol entre nosaltres era una larva, o una mena de criatura de bolquers, que afectava una mínima part de l'interès públic. No és que nosaltres l'ignoréssim, perquè l'havíem practicat de col·legials, i en els primers temps universitaris anàvem a veure algun partit, entre un públic de devots i en uns camps de gran modèstia. Aquell era el moment heroic del "Barcelona" i de la formació dels altres clubs locals, però havien encara de passar quinze anys perquè el futbol es convertís en tumultuosa passió col·lectiva, i encara molts més per a aconseguir la seva actual ubiqüitat.
Avui dia el futbol serveix per a animar moltes deficiències imaginatives i moltes hores buides de la vida normal; aquestes deficiències i aquestes hores, nosaltres les animàvem de mil maneres, i això explica —encara que no del tot, però sí en gran part— la diferència entre la mentalitat dels estudiants de l'any 1910 i la dels estudiants de 1954.
En canvi, si el futbol no era més que un balbuceig entre nosaltres, els toros pesaven amb tota la sang i eren tema vivíssim de conversa en aquell anar a donar un tomb o en aquell arribar-nos al quiosc a devorar un sandvitx, que ens amenitzaven delicadament els intermedis d'una classe a l'altra.
Nou sonet del Camp Nou
Atletes d'oficina, gladiadors de bar,
sedentari ramat d'hereus de Grècia i Roma,
laietans de no res propensos al tracoma,
tants com els grans d'arena o les ones del mar,
han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment insulsa i soma,
que supliquen a veure qui encoixeix o s'eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l'enemic més car.
Avui que s'hi congrega l'església innumerable
—si no pels déus ungida, dopada pel diable—,
estiba bracejaire de carn racional,
proclamarem atònits: «Han arribat els dies
que en l'esperit del poble, ja quiti d'heretgies,
s'ha obrat el gran miracle de la fe universal!
Altres indrets de Barcelona: