Cafè del Lion d'Or (La Rambla)

La "Sala dels Miralls"

Autor: Conrad Roure i Bofill
Obra: Memòries de Conrad Roure (Recurdos de mi larga vida) , 2010
Pàgines: 243-244

La "Sala dels Miralls", era, a la sortida dels teatres, el punt de reunió de periodistes, novel·listes, comediògrafs, músics, pintors i intel·lectuals de tota classe. Allí es feien córrer els xafardeigs i enraonies d'entre bastidors, els informes telegràfics d'última hora, les notícies sensacionals... Es comentaven les estrenes i els darreres llibres apareguts... S'hi discutia de política, d'art, de ciència, de tot... La "Sala dels Miralls" era el refugi dels tranuitadors i bohemis d'antany. [...]

En un racó, darrera una taula, Robert Robert, experimentat en periodisme i habituat a les penyes madrilenyes, sentava càtedra al costat de Joaquim Pi i Margall, germà del prohom federal, don Francesc; d'Albert Llanas, les fetes del qual ens semblaven gairebé fantàtsiques, de Josep maria Pascual, de Coll i Britapaja, d'Angelon, Altadill, Frederic soler algunes vegades, Ginestà, Fajas i d'altres.

En una altra taula els pintors Soler i Rovirosa, Caba, Tomàs i Ramon Padró, Pellicer, Ballester i Urgell criticaven sorollosament, enderrocant ídols, segons la seva expressió favorita...

I l'enrenou i animació en aquella sala duraven fins ben entrada la matinada, quan tots anàvem desfilant en la recerca del repòs de la jornada, més o menys dura... Tots menys Llanas, que es quedava per tancar la Rambla, segons deia, i Carles Altadill, que esperava l'hora que obrissin les esglésies per en alguna d'elles dormir-hi assegut en una cadira, enmig d ela quietud i el recer de la intempèrie del carrer, que era la seva única casa.

 

[1] Roure, Conrad, Memòries de Conrad Roure. Recurdos de mi larga vida, Vic: Eumo Editorial, 2010, p. .