Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La seva construcció se situa cap a mitjan segle XII i, tot i no ser els únics que hi havia en la medina islàmica d'Ilš, sí que són els únics que s'hi han conservat. Es troben en el soterrani de l'antic convent mercedari de la ciutat. La primera constància de la seua existència es remunta al 1270, quan l'infant Manuel, senyor de la vila, que llavors formava part del regne de Múrcia, va donar als frares de l'Orde de la Mercé, de l'hospital de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona -primera seu de l'orde-, els banys i el cementeri musulmà, situats fora de les muralles de la ciutat, davant de la porta de la Calaforra i al costat del camí d'Alacant. L'edifici és només una part del que va ser al seu dia. A més de les sales freda, temperada i calenta, hi havia una zona destinada al forn i un vestíbul on els usuaris podien despullar-se i guardar la roba. La part millor conservada és el bayt-alsajun, la sala dedicada al bany calent. En l'interior, s'observen actualment els vuit pilars de rajola que sostenien el terra de la sala i entre els quals circulava l'aire calent que eixia del forn a través d'un túnel subterrani. Hi podem llegir un fragment de la crònica de Jaume I que tracta dels pactes que el rei establí musulmans d'Elx. Complementarem les lectures amb tres poemes andalusís versionats per Josep Piera, dos de Marj Al-Khul, d'Alzira, sembla que s'hi guanyava la vida sent venedor de peix i un d'Ibn Sahl, fill d'una família de jueus sevillans.
418
E, altre dia, venc: altra vegada ab guiatge que nós li donam, e venc ab carta dels vells de la vila quals coses nos los faríem ni quals no. E foren aquestes les coses que ells demanaven: la una que hi romasessen ab totes llurs heretats; e l'altra que tinguessen llur llei en cridar en llur mesquita; e la terça que fossen jutjats a costum de sarraïns, e que no fossen forçats per negun crestià, mas que els sarraïns los jutjassen, segons que era usat en temps de Miramamolí. E nós atorgam-los-ho, e asseguram-los que si ells havien feita neguna cosa de pesar a don Manuel, que els ho faríem perdonar a don Manuel e al rei de Castella, e que els faríem seguir totes aquestes covinences que havien ab nós. E al dia que nos iríem en Elx dixeren que ens darien la torre per nom de Calahorre, e farien ses cartes et ses covinences, e, quan nós passaríem per allí que ens atendrien totes aquestes coses.
Mira aquesta panerola de gesmils.
Els ulls no estimen res més.
Quan la nina del núvol plora,
les boques blanques somriuen.
Els pètals són puntes de mitges llunes
per on d'or corre el crepuscle.
El testimoni tinc dels seus llavis,
i aquests proclamen que és vi
la seua saliva als meus.
Si els ulls em fan embriac,
no és que he begut, és desig.
Deixeu-vos de retraure'm les passions
i doneu-me per plorar les vostres llàgrimes.
¿Per què censureu aquells com jo,
folls d'amor? Si sentíreu el que sent,
faríeu per traure'm aquest desig, jo no puc.
Vosaltres sabeu del goig del son, els meus ulls no.
Aquests temps tan amargs em priven del descans.
¿Quin gust té el son, que jo ja l'he oblidat?
Digueu-m'ho, amics, de veritat: ¿Quin gust té el son?
Altres indrets de Elx: