Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Antoni Maria Vidal i Calzada (1808-1866) era fill de Sant Feliu i havent fet fortuna a Marsella on establí família i negoci es convertí en un dels grans benefectadors de la vila, fundat-hi una escola per a tots els infants. La ciutat ha conservat el record del seu benefactor. Des de 1880, a la sala de deliberacions del Consell Municipal, una placa reproduïa part del text del seu testament; dos anys més tard un retrat a l'oli recordava també la seva memòria. Al col·legi Vidal, avui desaparegut, el 1889 se li va consagrar un monument de marbre que va tenir una existència efímera, a excepció del bust, que es va recuperar vint anys més tard per situar-lo a l'entrada principal de l'escola. També d'ençà 1889, una de les principals artèries de la ciutat porta el nom de Rambla Vidal en homenatge a la seva generositat. A la part final a tocar del Passeig del Mar, hi podem llegar un text de Gaziel que recorda quan aquest lloc era conegut com el Portal del Peix i un fragment d'article de Toni Sala sobre la transformació soferta per la ciutat a causa del turismo de masses.
En record d'aquella muralla esquifida, a la Rambla Vidal d'avui (que abans en dèiem carrer dels Arbres, pels bells plàtans que l'ombrejaven), el tros tocant al Passeig de Mar era conegut, encara no fa gaires anys, pel Portal del peix, perquè per allí l'entraven els pescadors venint de la mar a la matinada, i allí mateix el venien, en uns taulells postissos, amb les paneres i les balances que feien mercat. Com que les peixateres s'eixugaven i escorrien les mans a l'escorça dels arbres, aquests en quedaven untats i, un cop la venda acabada i emportats els entriquells, en aquell cap de Rambla hi restava, surant, una misteriosa i pèrfida ferum d'escata.
SFG
Durant els seixanta Sant Feliu de Guíxols no va ser del tot absorbit pel turisme. Aïllat del sud per una costa abrupta difícil d'edificar, és una ciutat petita en un cul de món, que d'alguna manera encara viu de la riquesa i els costums dels temps de la indústria del suro. Igual que fa amb els casalots del dinou i els casals modernistes, alguns de restaurats i altres en ruïnes, Sant Feliu manté uns capitals i unes formes de vida que administren mentalitats d'arrel pagesa i pescadora, empeltades d'una inesperada, fàcil i estingida fortuna industrial. Només l'explosió turística havia pogut restaurar el cosmopolitisme benestant d'uns altres temps. Justament llavors, però, la indústria rebia el cop de maça definitiu amb el desmantellament del Carrilet. Els més emprenedors van participar en l'edificació d'apartaments i pisos i van anar inaugurant negocis a la Vall d'Aro, allà que els camps arran de mar no valien res. Es va construir Platja d'Aro. Entremig va quedar S'Agaró. Els cinemes, les discoteques i la festa van concentrar-se a tot just un parell de quilòmetres de Sant Feliu, que va preservar-se com un paradís decadent d'estiuejants assentats, instal·lats en aquells pisos construïts als setanta al passeig senyorial dels temps del suro.
Altres indrets de Sant Feliu de Guíxols: