Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una nau amb transsepte i tres absis poligonals. La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època gòtica (segle XIV), són coberts amb volta de creueria.
El frontis, d'origen romànic i força restaurat, està precedit per l'anomenada Porta Ferrada, de cronologia incerta, construïda entre els segles X i XII, que està separada més de tres metres de la façana de l'església a la qual va ser integrada com a pòrtic d'entrada. La part inferior té tres arcs de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques amb capitells molt simples. La superior té tres finestres trífores (també amb arquets de lleugera ferradura), cada una de les quals correspon a un dels arcs inferiors. La Porta és coronada per un fris de dinou arcuacions cegues. La lectura de dos fragments de Sant Feliu de la Costa Brava, de Gaziel ens ajudaran a recomposar la memòria i els avatars del monestir respecte de la població.
Els dies que fou bastit el Monestir eren temps durs, de moreria invasora, corsària i pirata; i per això varen emmurallar-lo tot, en un replec amagat, entre una riera i la muntanya. Pels escassos navegants que s'arriscaven a remuntar cap al Nord, des de Barcelona, i doblar el cap de Tossa, arran del penya-segat, solitari, que va fins a Sant Feliu; o que, baixant del golf del Lleó, s'escorrien, un cop guanyat el cap de Creus, per la ribera coberta de pins, atzavares i ginesteres, sobre un rocam com de coral, devia ser un encís ple de misteri descobrir de sobte, a la vora dels amples sorrals que ara en diem les platges d'Aro i de Sant Pol, la badiola de Sant Feliu, tan perfecta i ben arrecerada, amb les dues puntes bessones cloent-la com les pinces d'un cranc.
La mola del Monestir, avui tan fosca, color de ruïna, llavors devia lluir, novella i blanquinosa, en el racó més ombriu. Arrupides al peu mateix del cenobi i les seves muralles, on avui encara en diem el Raval, hi havia, com un grumoll, un barri de cavorques, amb un estol de gent menuda —servidors, hortolans, bosquerols, traginers, dones i marmalla: aviram humana. Arran d'aigua, en el Raig actual, on la mar arribava, barraques i tendes de pescadors, amb gussis i barques. I tot Sant Feliu era només això, en el seu bressol històric.
Fins que, de sobte, apareix l'extraordinària Porta Ferrada, no fa gaires anys descoberta en el mateix Monestir, i que és actualment la deixa més vistosa del remot Sant Feliu i una peça arqueològica de primer ordre. Aquesta obra bon xic enigmàtica, que generalment els experts atribueixen al segle X o a començaments del XI, ¿ho és del cert, o pertany a una època encara més reculada? ¿Es tracta d'un tros de claustre del monestir primitiu o del porxo d'un altre edifici que tampoc no ha deixat més rastre? ¿Correspon al vell cenobi o a la residència d'un magnat anterior als monjos? D'aquest misteri apassionant i de la possible troballa de documents escripturaris o d'altres restes arqueològiques que l'aclareixin, depèn la coneixença dels deu segles més obscurs de la història guixolenca.
Altres indrets de Sant Feliu de Guíxols: