Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En el veïnat de l'Estació, anomenat així perquè hi passava l'antic tren que unia Palamós i Girona, és on hi ha el cementiri en què va voler ser soterrat Josep Pla. Va ser inaugurat el 1895 i té un carácter eminentment rural i és de dimensions modestes. Tal com volia l'escriptor que fos la seva darrera morada. Davant la tomba, en un doble nínxol que dóna l'esquena al mas Pla, podem llegir dos fragments d'El quadern gris que fan referència al lloc i a les seves darreres voluntats. Completarem les lectures amb el poema que Maria Àngels Anglada va dedicar a l'escriptor en el momento del traspàs.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: El quadern gris, Obra Completa 1 , 1969
Pàgina: 403
Obra: El quadern gris, Obra Completa 1 , 1969
Pàgina: 403
A l'hora baixa, des d'una determinada finestra, veig un ramat de xais menjant l'herba del cementiri vell. Hi ha un clap de petites flors blanques —caps blancs— com si hi hagués, a sota, alguna criatura enterrada. Més enllà, els camps d'herba semblen tremolar de fred.
Nit clara, viva, dins d'una volta vítria.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Notes de capvesprol. Obra completa 35 , 1979
Pàgines: 47-48
Obra: Notes de capvesprol. Obra completa 35 , 1979
Pàgines: 47-48
Avui, dia 8 de març de 1976, he complert setanta-nou anys. Ja comencen de ser anys. També podria ser que en fes algun altre —com podria ser que no arribés a vuitanta. En el curs de la vida he pensat molt poc en la mort, probablement perquè he tingut una salut enraonada i sempre he hagut de fer una cosa o altra. És gairebé segur que trenta o quaranta anys enrere, a causa d'unes lectures que ara no fan al cas, la mort em produí alguns moments de pànic. Ara que he arribat a l'edat que tinc, constato cada dia que el meu cos es va primparant, que la resistència s'afluixa i, per tant, que la proximitat de la mort és inqüestionable. Espero arribar a l'hora que el cor es pari amb una perfecta normalitat, sempre i tant que el meu cap es mantingui com és ara. Si el meu cap entra en la demència, demano perdó a les persones que en aquell moment es trobin al meu costat i que ho facin com puguin, perquè en definitiva és tan natural morir-se estrabul·lat com en un estat mental normal. Jo he tingut la sort de no posseir cap vanitat —ni tan sols la de la supervivència d'uns quants anys. Cap. Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no siguin els de casa, sense comunicar la notícia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el Dies irae, dies illa. He pagat durant molts anys a la junta d'obres de l'església el preu d'un petit enclòs en el cementiri, de manera que les coses del meu cantó semblen perfectament arreglades i normalíssimes.
Autor:
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra: Poesia completa , 2009
Pàgina: 76
Obra: Poesia completa , 2009
Pàgina: 76
En la mort de Josep Pla
Parpella d'or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara
i no en veurà la resplendor"
aquella vista aguda i clara.
La terra et deia adéu amb un gran plor
en tendres verds d'abril, la cara neta.
Núvols lleugers, garbells de la claror
el comiat fan dolç, l'hora quieta.
Orfe era el mar i se'n planyia, lluny.
Qui en dirà ja el mariner i el pescaire,
amb les arts i l'escata que s'hi esmuny
i aquell salt del dofí que fendeix l'aire?
D'aquest profund respir de la serena
i nodridora terra, quins sentits
afinats ens duran la "cantilena",
lluny del paper els teus incansables dits?
¿Has trobat l'illa del repòs, la riba
suau de Zante i el seu somni d'or?
I l'adjectiu per la daurada i viva
pedra de Roma, t'ha vingut al cor?
No et podrà retenir la terra avara
en el xic cementiri de Llofriu.
"A despit de la mort, ets nostre encara",
mentre llegeixin ulls romandràs viu.
Altres indrets de Palafrugell:
Indrets