Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta creu, situada davant del portal de la muralla adossat al lateral de l'església, data molt probablement del segle xiii. Una prosa de Josep Aladern, pseudònim de Cosme Vidal (Alcover, 1869 - Barcelona, 1918), en què descriu un dia de mercat ara fa més de cent anys, és la lectura adequada per a fer un salt en el temps i veure com es vivia aleshores en aquesta vila situada al mig de l'altiplà de la serra de Prades.
A la fira de Prades (fragment)
Quan vàrem haver remuntat lo cingle de l'Abellera, i un cop vàrem ser un poc més enllà de la capelleta de Sant Antoni i dominàrem la vessant oposada de la muntanya, baix, al fondo de la plana, amarada de sol que hi batia de ple a ple en aquella diada d'agost, vegérem estendre's la comtal vila de Prades, amb la seva iglésia de parets socarrades i amb ses rengleres de cases destruïdes per l'incendi en les passades guerres.
Mes quant diferent la vegérem aquell dia de com l'havíem vista sempre! Darrera les parets de les cases habitades i al tombant de la sagrera de la iglésia, entre les cases cremades i els corrals i pallers que sombregen les eres, s'hi veia bellugar un verdader formiguer de persones i animals de tota mena que allí s'havien aplegat atrets per l'anomenada de la seva fira. Davallant, davallant a tota presa, no trigàrem gaire estona a confondre'ns entre aquella multitud abigarrada que es movia d'ací d'allà febrosa, los uns empenyuts pel fibló del negoci i els altres pel delit de la diversió.
Era en extrem curiós estendre els ulls per aquell espectacle. A l'un costat un grupo de pagesos de la serra, masiencs, cepats i rojos, o vells escardalencs i nirviosos amb aixades, magalls o destrals, que havien comprat, del diner del bestiar que havien vengut; gent del Camp més feble i descolorida, estirant una cabra o un pollinet; pastors de la Segarra menant un remat de bestiar; andorrans amb ses rècues de pollins; urgellesos i garriguencs amb sos parells de mules o sos escamots de bous; ramblers amb ses rengles de matxos; gitanos rics amb sos gecs de vellut afelpat, amb gornits de pell, de patilles sedoses i cuidades, amb ses carteres penjades al coll, ben proveïdes per a fer grans compres; gitanos bohemis i miserables amb un parell de someretes atrotinades i dos o tres pollinets, tots carregats de criatures descalces i despullades; esquiladors, plata-i-oros, esmolets, saltimbanquis, jugadors, trampistes, pillets, tot, tot lo abigarrat o típic de la societat en una barreja indestriable i marejadora, que enlluerna la vista i fa ballar lo cervell.
De llarg a llarg de les socarrades parets, fermats en les velles i bonyegudes estaques, rengleres d'animals enrondats de compradors i de curiosos; més enllà, en ple camp, escampats per les eres i per sobre les parades de rostoll, immensos remats de bous i vedellets, mirant amb sos esguards serios i desconfiats als que els enronden i llençant d'en tant en tant algun bruel que retruny per les fondalades d'aquelles serres; i davallant pausadament pels camins d'aquells costers, començaven a aparèixer los remats de bestiar de llana que a l'endemà, havien d'entrar en fira, després de la dels animals de pèl.
Altres indrets de Prades: