Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Cavall Bernat és una agulla de la muntanya de Montserrat ubicada a la comarca del Bages, a cavall sobre el límit entre els municipis de Monistrol de Montserrat i de Marganell. Dins el massís ocupa una posició central, localitzant-se a l'extrem més occidental de la Regió de la Tebaida o de Sant Salvador.
La seva forma fàl·lica quasi perfecta, altiva i esvelta, sempre ha cridat molt l'atenció, i hi cal cercar l'etimologia del seu nom: Carall Bernat; carall és sinònim de penis en un llenguatge barroer.
Aquesta és una agulla montserratina amb llegenda pròpia, coneguda com a llegenda del Cavall Bernat.
La reputació d'inexpugnable de què gaudia al principi, així com les circumstàncies poc menys que èpiques en què es va produir la primera escalada l'any 1935, van sumar-se a la fama i a l'interès general per aquesta muntanya.Anualment hi pugen més de 1.500 escaladors. Destaca especialment, per la importància en la història de l'escalada a Catalunya, l'obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d'octubre de 1954 per l'escalador i alpinista Jordi Álvarez Garcia.
I el mussol, amb els aires cançoners
d'aquell que sempre sembla que descansi
i s'ha tornat feixuc i ranci
de tant dormir amagat als olivers,
però que sap una llargària
dels ossos i l'aroma del passat,
i remuga en el blau de Montserrat
la seva vida fosca i sedentària;
no perquè el llop en tingui una sorpresa,
ni perquè el llop se n'hagi de servir,
sinó amb el to de qui per ell s'ho resa,
el mussol lentament comença a dir:
"¿Veus la muntanya, allà on el gep s'ensota
i a la vora mateix de l'estimball?
¿No hi endevines com un gran cavall,
i allà no hi veus la pota?
¿No et sembla com si estés encabritat,
com si li fessin nosa mos i brida?
Doncs, guaita'l bé, que és el Cavall Bernat,
i escolta, que la història et ve a la mida. [...]
Però entre aquestes bèsties, pasturava
un cavallàs, que era el Cavall Bernat,
i renillant esperitat
era d'ànima prava;
perquè volia rompre aquest castell
a cops de ferradura,
i no hi havia penya dura
contra la seva guitza de martell.
Fins que un dia fou tan avalotat,
que El-qui-desferma-el-vent, a i cops de vara,
el deixà estabornit i estenallat
en el mateix indret on tu el veus ara.
I escolta, llop: si et creus que aquests turons
són els patíbuls de la teva gana;
que aquí no hi ha unes lleis i unes raons,
i que la pedra no és qui mana,
per molt que t'encarcaris de ronyons,
t'hi esclafaran com una corcollana.
Que no és sols el cavall; altres gegants
aquí volien esbullar les troques,
i aquests cingles per ells no eren prou grans;
i El-qui-desferma-el-vent alçà les mans
i va deixar-los convertits en roques.
Altres indrets de Monistrol de Montserrat: