Mare entre cims i boires estelada...
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra:
Verb
(dins Obres completes)
, 1968
Pàgina:
498
Mare entre cims i boires i estelada,
sobirana d'espígols i fondals,
mena l'èxode nou de ta fillada
ran de les voravies immortals.
Cerclada d'invisibles voladúries,
veus serra, mar i delerosa gent,
tu que serves, de tantes de centúries,
color de terra del més alt forment.
El prec oïres de les nostres mares,
i encomanat com t'era llur sentit,
trobem en els teus ulls, que els decantares,
reflex d'aquells qui s'emmenà la nit.
Tu que en temor visqueres i en pobresa,
dels perseguits eixugaràs el plor,
Mare que escoltes amb igual tendresa
doctes versicles, virolais en flor.
I si pintà Fra Angèlic la rotllana
dels sants en el gran dia resplendent,
bé t'hi plaurà dels nostres la sardana
quan un so de tenora hi dugui el vent.
