1
Primera plaça que ens troben en accedir al recinte del Monestir per la carretera. Rep el nom de Plaça dels Apòstols, en record d'una capella que hi fou edificada el segle XVI en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907. A l'inici de la Guerra Civil (1936) va ser enderrocada, i el lloc fou enjardinat. Hi trobem unes obertures separades per columnetes que corresponen al que fou tercer pis de l'absis central neoromànic (1876-1885), adossat a la façana de l'església (s. XVI), que acabava exteriorment amb una galeria o trifori l'alçada de la qual era proporcionada al volum de l'església d'aleshores. L'any 1992, durant les obres de restauració d'aquest temple, que consistiren sobretot a retornar-li la volumetria original del segle XVI, aquesta galeria fou traslladada aquí. El 7 d'octubre de 1939, el P. Abat Marcet va col·locar-hi la primera pedra de la capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat morts durant la Guerra Civil (1936–1939) i que no es començà a construir fins l'any 1958.
D'ençà de l'Edat Mitjana, el monestir de Montserrat ha estat centre important de pelegrinatge de les nostres gents. La primera mostra escrita d'un viatge de pelegrí a Montserrat la devem a Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, el 1793. Va ser el 1881, gràcies a l'empenta de certs bisbes i de l'abat Marcet, que l'església reconegué i proclamà patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat. A partir d'aleshores molts han estat els escriptors que, per una raó o altra, han cantat les seves excelsituds. La miranda d'Els Apòstols es pot entendre com una avantsala moderna del santuari. S'hi pot contemplar l'excepcional monument de J. M. Subirachs dedicat a Ramon Llull i, també, una gran panoràmica cap al Baix Llobregat i el mar. Aquest paisatge ens permetrà de llegir-hi, justament en aquest enclavament, un poema de Carles Soldevila.
