1
La llegenda explica que l'any 880, un dissabte al vespre, uns pastors de curta edat van veure com baixava del cel una gran llum que s'acompanyava d'una formosa melodia. A la setmana següent, tornaren al mateix indret amb els seus pares, i la visió es va repetir. Succeí talment el mateix durant les setmanes següents en presència del rector d'Olesa de Montserrat. Havent-li-ho comunicat al bisbe de Manresa, aquest hi assistí i, aleshores, trobaren una cova en què hi havia la imatge de la Mare de Déu. Quan van intentar traslladar-la en processió a Manresa, els resultà impossible, per la qual cosa varen entendre que, segons la voluntat divina, la imatge volia ésser venerada a la muntanya de Montserrat. En el següent text, Josep Punsola poetitza l'indret, el qual es troba en uns penya-segats que s'esbalcen cap al Llobregat.
