La Bestorre

Autor: Carles Grandó
Obra: Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat , 1957

Montserrat, mà de tot roc blau

perfilant su'l cel la nau

de nostra terra endolada.

 

Mà Santa, boires amunt

ungeix la pàtria i el món

de puresa immaculada!

 

Ungeix, Verge, nostre front

i renta'l de tot afront

per quan l'aurora enardida

 

als teus pals, que res no abat,

pengi el flam alliberat

de la terra redimida!

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat , 1957

Paraula

 

Ja s'escurça la neu al nord de Canigó.

Ara la primavera a l'estiu s'aparia.

Jo voldria oferir, Verge Maria,

alenades de neu a vostra Morenor.

Autor: Joan Fuster i Ortells
Obra: Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat , 1957

Només la pedra, i encara

un dolç límit per al cor;

només allò que no mor,

i la vida fent-s'hi clara;

ara la rosa es declara

prorrompuda i virginal

com un fragment d'alegria

-nom donat, segles, Maria!-

i dins la clama lleial

l'enyorança em descobria.

Autor: Jaume Agelet i Garriga
Obra: Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat , 1957

Prou és més alta aquesta terra

que el jorn més alt i que la nit!

Som herba eixuta, seca terra

esperant pluges d'infinit.

 

Quin afany d'ànimes i roques

escalant blaus i or de cels!

Furguen joioses les arrels

i tota saba és beneïda.

 

Cau cera límpida d'estels

damunt la serra emmorenida.

Autor: Salvador Redó i Martí
Obra: Estampes , 1990

La creença popular la fa filla dels moros. En aquest país, quan d'una cosa no se'n sap l'origen, es diu que és obra dels moros o del diable. Possiblement va ser far i també sentinella a l'hora de fixar línies franques i línies sarraïnes. Havia estat torre de guaita dels camins fets a cops d'escoda o amb el profit del tall que el Llobregat havia llaurat i deixava clar qui controlava el pas pel pont aixecat sobre el riu per fer fàcil el trànsit de pelegrins i de mercaderies cap a la casa benedictina de Montserrat. La construcció d'aquest pont la va manar fer el bel·ligerant prior Bernat Escarrer a primeries del segle XIV; l'arc central té una llum de 37 metres, rècord a Catalunya.

Ara la Bestorre només és presència que mira des del turó l'anar i tornar dels veïns: el passeig familiar que a Monistrol en diuen donar un volt per l'Arbre del Gibert o la parada de joves festejadors sota la seva esponerosa capçada; que compta cotxes cap a Montserrat, que plora perquè es dessagna pedra a pedra amb els anys.

La Bestorre va patir la Guerra de Successió. Un abat de Montserrat de casa castellana, anomenat Manuel Marrón, la va fer volar temorós que no s'hi fessin forts els partidaris locals de Carles d'Àustria i de la causa catalana que guerrejaven contra les armes de Felip V de Borbó, el rei de la Nova Planta. Aquesta acció, feta per agradar al nou monarca espanyol, va deixar la Bestorre en l'estat actual. La torre va quedar molt malmesa i les pedres que van saltar dels seus murs van servir per fer cases.

A la Bestorre, ara s'hi va a jugar, a saltar i a córrer, a passejar, a collir farigola per setmana santa, a contemplar-se el melic esbrinant, aquí i allà, les cases conegudes dels veïns coneguts, a veure els canvis que la penjada trama urbana experimenta, també amb els anys. Diuen que qualsevol dia la Bestorre caurà. La dissort i els anys l'han convertida en una silueta de colós repenjat sobre el mur. Un petit bloc de pedra pinyolenca n'és el punt d'unió, el punt d'equilibri. Si es desploma la Bestorre, els monistrolencs ploraran. O potser no.