Davant de l'estació de la Renfe

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976
Pàgines: 908-909

Manresa és una de les més nobles i antigues poblacions de Catalunya. És la Minorisa dels romans. És notable el restaurat Pont Vell medieval del Cardener, sobre la riba esquerra del qual es troba assentada la ciutat, que s'aixeca sobre una alçària i agafa un aspecte molt típic. Però, a més a més, és una ciutat moderna, perquè constitueix un dels nuclis més densos i importants de Catalunya.

Com que la ciutat es troba posada sobre diferents plans inclinats, és possible de contemplar-la sempre de front. I, com que la ciutat és una curiosa barreja d'arquitectura religiosa i d'arquitectura industrial fabril, s'ha pogut dir que a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques. Aquesta mescla és fins a cert punt un indici de l'esperit de la ciutat, que, si d'una banda és pràctic, laboriós i tenaç, de l'altra té un punt de ciutat levítica molt característic. La població té un aspecte - com tots els nostres rodals tocats de riquesa-atapeït, aprofitat i asfixiat, com si des de fa molts segles ningú no se n'hagués ocupat. En el moment actual Manresa és una mescla, una mica caòtica, d'arcaisme i de vida moderna. En aquest sentit és una de les ciutats més típiques que tenim. [...]

A la població, s'hi dóna, també, una curiosa barreja de persones extravertides, exuberants i obertes, típiques del litoral, i del català introvertit, tenaç, silenciós i tancat. Vic i, potser més que Vic, Manresa assenyalen la transició entre la Catalunya baixa i la pirinenca. Per a l'observador Manresa és una ciutat realment interessant.

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: Ciutats de Catalunya I , 1956
Pàgines: 29-30

Manresa, però, apareix, de la finestrella del tren estant, o des de l'ultima recolzada de la carretera, amb un caràcter vigorós. A certa distància, la ciutat es presenta al viatger com un espectacle. És per això que, a l'altra banda del Cardener, Manresa té la gràcia una mica irreal d'un decorat. Són cases velles, obertes a l'aire i al riu pels arcs de les seves galeries. De color de terra, fràgilment altes, semblarien mortes a peu dret sense la repetida nota verda de les seves persianes.

Damunt d'un roquetar, la impressionant Seu gòtica dreça una fàbrica que sembla aplanada i en la qual es troba a faltar una punta, una torre més alta. En aquesta basílica hi ha quelcom de gloriosa nau desarborada. Més a la dreta, l'allargat edifici de la Cova de Sant Ignasi queda com un producte artificiós, retòric, al costat de la bellesa primitiva de les velles cases que semblen nascudes de la terra. L'hora millor per a contemplar aquesta façana de Manresa és la mitja tarda, quan la claror és suau i dóna als ocres gastats i als verds una amabilitat acollidora.

El Cardener és travessat per un pont nou, que es troba tocant a dos ponts volats. És un pont ambiciós i ampli i fou bastit per evitar la volta que calia fer per a entrar a la ciutat per un pont excessivament llunyà. El cert és que aquest pont nou magnífic i ben curiós tanmateix, va acabar desembocant a la carretera a una alçària incomprensible, i l'imprevist desnivell fou salvat amb unes escales. Els vehicles, no cal dir-ho, segueixen fent la volta per l'extrem antic.