Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La rambla de Sant Isidre fou esplanada l'any 1752, any en què també hom va plantar-hi els arbres. Des del punt de vista arquitectònic, cal esmentar que segueix el traçat exterior de la muralla del nord de la ciutat, la qual cosa permet, per tant, resseguir mitjançant la rambla el contorn de la Igualada medieval. A partir del segle XIX, la rambla es convertí en el carrer més cèntric de la població en esdevenir el lloc de pas de la carretera general. Des d'aleshores, la rambla de Sant Isidre va adquirir el paper aglutinador de l'activitat ciutadana, funció que, anteriorment, havia acomplert el carrer de l'Argent, dins del marc de la ciutat medieval. Un text signat per Josep Vallverdú, explica quina ha estat l'evolució de la ciutat i remarca, en aquest sentit, l'important paper que han tingut les dues rambles —la de Sant Isidre i la de Jacint Verdaguer— en l'expansió comercial d'Igualada.
La gent, en aquesta extensíssima ciutat, cal que aprofiti els transports urbans: la ciutat és llarga, llarga com un dia sense pa, que dèiem abans. La seva expansió fou d'est a oest, o si voleu, cap a l'est i cap a l'oest. Mentre hi ha una rambla de nom únic, la de Mossèn Cinto, n'hi ha una altra, que constitueix l'antiga carretera que passa tot al llarg de la població, vorejant-ne el casc antic pel nord, i que pren diversos noms: de Sant Ferran, de Sant Isidre... Tot al llarg d'aquest carrer, que avui ja esdevé estret, s'hi afileren les botigues de què tan pròdiga és Igualada, i els cinemes, i els establiments d'electrodomèstics, i els fotògrafs.
On van, tota aquesta gent? Al barri de la Soledat, o a Vilanoveta del Camí; s'esperen amb les bosses, les converses, l'ombra grisa dels arbres sota un cel avui gris. Dos dels qui fan cua s'han adonat que fem la fotografia i somriuen, com manen els reglaments. Quanta gent hi ha que surt a comprar vers el centre de la població? Menestralia admirable de les nostres ciutats industrials, d'indústria encara abastable, on la dispersió de les fàbriques permet no perdre del tot el context humà. A Igualada sols hi ha dos-cents obradors i fàbriques que es dediquen a la pell. Afegiu-hi les fàbriques tèxtils, les de gènere de punt, i les altres activitats fabrils.
Altres indrets de Igualada: