1
Al poble de Juberri, al capdamunt del carrer del Bosc, hi ha els jardins del mateix nom. Situats en una zona pública, foren construïts i mantinguts pel Comú de Sant Julià arran de la donació que Nicole Grignon, veïna del poble, feu d’una col·lecció d’escultures artístiques i d’animals. Hi trobarem també fonts i reproduccions en mida reduïda d’esglésies romàniques d’Andorra. S’hi exposen a l’aire lliure més de quaranta escultures, en tres seccions: escultures de zoo (mida natural), de fauna andorrana i artístiques (elements humans), aquestes darreres obra d’Àngel Calvente. L’arrel del topònim Juberri, segons Coromines, no és basca sinó derivada de jou, que vol dir ‘coll de muntanya’, amb el sufix -erri, que es refereix a ‘contrada’, ‘poble’.
En qualsevol punt del jardí serà un bon lloc per a servir-nos com a lectura de poemes de Marià Manent, de Josep Espar i Tressens, de Josefina Obiols (1955) i d’un fragment de la novel·la Fungus. El rei dels Pirineus, d’Albert Sánchez Piñol, que tracta dels fantàstics bolets gegants que, sorgits de boscos inaccessibles, s’enfronten als soldats espanyols, primer, i amb els francesos, després.
