Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Agustí Bartra feu una estada a Andorra el 1980 convidat pels amics Antoni Morell, Manuel Mas (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982) i Rosa Pujol, de l’editorial Serra Airosa. Quedà fondament impressionat per la bellesa dels paisatges de l’entorn d’Arinsal fins al punt de dedicar-los tot un llibre d’haikus, una selecció dels quals podem llegir davant l’estela de record que li va ser dedicada per la parròquia. A tocar, hi llisca el riu Pollós, que, en unir-se al de Pal, a Erts, rep el nom d’Arinsal, i hi podem llegir el poema que li dedicà Caterina Guerrero.
Autor:
Agustí Bartra i Lleonart
Obra: Haikús d’Arinsal , 1982
Pàgines: 23-141
Obra: Haikús d’Arinsal , 1982
Pàgines: 23-141
Esveltes noces
de la llum esquinçada
i el genet de l’aire.
Alguna cosa
plora a l’herba mullada.
Enyor de cérvols.
Els eixams d’alba,
les senyeres d’userda,
els blancs geranis!
Tot és sendera
per als records que anhelen
l’alta devesa.
Damunt la pena
l’ombra del bou és fèrtil.
Esglai d’estrelles.
Amb passes d’aire
camino vers campanes
que ja em somien.
L’hora em decanta
a tocar un tors de bronze
amb mà de llana.
Com el foc saltes,
amb cabellera verge
de bedoll trèmul.
Vent que t’esquinces,
amb tu caic i m’aixeco
i m’alço vela!
Amb mà distreta,
en passar, he tocat l’arbre.
Ara em contesta.
I pelegrinen
els ulls de la nit vella:
cerquen l’alosa.
Martells de boira
coronen l’enyorança
de fargues mortes.
Un nom m’atura
que baixa de l’alçària
clara: Tristaina!
Riu riu rialla,
Arinsal de l’altura
que baixa i canta.
Fidel de llengua,
Andorra meva, entera
a la mà alçada.
Poeta. L’home.
Sóc encar qui vol néixer.
Foc i mesura.
Autor:
Caterina Guerrero i Ubach
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 145
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 145
Exaltes esplendors de neu gebrada
en cascades germanes de la llum,
l’instant de fe reprens de l’estelada
—afanys blancs al besllum.
Trobes en la fulla quan es decanta
l’enllaç musical del cel lluminós,
l’heura perleja, amorosida canta
—mon cor silenciós.
Vigor argentat, avances i creixes.
Sota un pi, al marge del cristall pregon,
paradísial d’Arinsal, floreixes,
—joia d’un tros de món.
Aigües d’Arinsal, frescor casolana,
alceu un mormol, misteriós i greu.
M’enduré la flor quan l’aigua s’esplana
—a l’hora de l’adéu.
Altres indrets de Maçana, la:
Indrets