Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Arribem al final de la pista i el camí que segueix és molt més irregular i estret fins a les Bordes de Setúria. Realment es tracta d’una magnífica vall. Al davant nostre tenim el Port Negre, per on passa el GR-11, que ve d’Arinsal i se’n va cap al refugi de Baiau. Cap a ponent, des de les Bordes, va el camí que s’enfila fins al Port de Cabús, que està al costat del pic de Setúria. El país s’endinsa a l’Alt Urgell seguint la serra formada pel pic de Baiau, el pic del Port Negre, el port de Cabús i el pic de Setúria. Les Bordes de Setúria formen part, doncs, d’Andorra i s’hi veuen part dels remuntadors de l’estació d’esquí que venen de Vallnord.
Hi podem llegir un text de Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920 – Berga, 2016) que tracta amb una certa ironia sobre la idiosincràsia dels andorrans.
Tornant endins vet ací Andorra...
Autor: Josep Maria Ballarín i MonsetObra: Homenatge a Queralt , 2010
Pàgina: 95
Tornant endins vet ací Andorra, rebotida de botigues i turistes, tan desconeguda. M’he aturat al botigam per comprar-m’hi sabates i he fugit amunt. Cap a l’Andorra de debò i els andorrans de la vella i el fus. Els andorrans no són francesos, menys són espanyols. I no els tracteu pas de catalans, que no ho són; tot i parlar com nosaltres, tot i tenir les virtuts dels nostres muntanyencs, tot i carregar moltes de les nostres sapastreries. Andorra no serà mai Catalunya; més aviat, pensant en Carlemany, nosaltres som Andorra del Sud. I no ens emboliquem més, Pepet.
Sense embolicar. Cada home té el seu paisatge, li ve de la infantesa. En el meu no hi ha oliveres ni vinya. És a dos mil metres, en qualsevol comalada amb la tora verinosa de flors desvergonyides, l’esperó del cavaller groguenc, la pentecostera fent la florida dolça, el pi negre cepat, la barrumba de les vaques. I un riu nadó, d’aigua freda, el beuratge més bell eixit de mans de Déu. La meva terra d’enyoraments és la de les bordes ajocades de Setúria, justament a l’estiu, sense neu, amb el sol que sembla manyac i escalda.
Altres indrets de Maçana, la:
Indrets