Pub Polaris

Caminem per Andorra la Vella

Caminem per Andorra la Vella. Els llums dels cotxes se’ns acosten i ens enlluernen momentàniament. Ens passen pel costat, il·luminant una bona filera de cotxes aparcats. Especialment, passa un automòbil una mica més lentament. És un Volvo 940 de color crema. Observo com s’allunya. El nostre àngel negre de la guarda vol fer constar que no se n’ha anat. Es passeja, fatxenda, amb aquest cotxe llogat de matrícula provisional tan fàcil de descobrir. Amb  la Magda al costat no puc dir-li res. M’haig de contenir. Continuo amb la idea, si és possible, d’aturar-lo i parlar amb ell, de fer-li veure que no m’escaparé i que la mestressa em tindrà amb ella el dia set. 

Arribem al Meritxell-92. Del silenci exterior de la muntanya passem al brogit de l’interior del pub. Fa uns quants dies que lLa Lena oficia de reina suplent. S’aprofita clarament de la baixa de la reina titular. Fa ben fet. La Magda se n’adona i no hi diu res. Els amos la reben amablement. Celebren que ja no porti el collar ortopèdic. Són un parell de germans de Cornellà de Llobregat d’uns quaranta anys, solters, que han pujat a Andorra a fer-se una nova vida amb uns quants centenars de milers de pessetes que els van tocar a la loteria. De fet, sempre hi són i porten ells mateixos el bar. Han contractat la Magda i la Lena a causa del previsible augment de clientela provocat pels Jocs Olímpics a la Seu. Però, segons diuen, no s’ha notat gaire. Normalment, els saludo. Després d’una setmana, encara no saben què em lliga amb elles. Al principi pensaven que era un simple amic. Ara tenen clar que una de les noies és la meva parella, però no acaben d’esbrinar quina. Totes dues, cada cop que em veuen, em petonegen i m’arramben  igual. Això els neguiteja perquè no poden fixar amb claredat les prioritats a l’hora d’intentar acostar-s’hi. Suposo que esperaran que la Magda estigui en plena forma. De bon gust li mirarien només els pits, les cames i el cul, però el negoci és el negoci, i aquesta nit, el primer que fan és fixar-se en la cara. La clara millora els fa somriure àmpliament. Si fos per ells, el primer dia li haurien col·locat una màscara de ferro i l’haurien posada a servir copes mig despullada. 

Al Meritxell-92 hi ha tota mena de clients. La majoria, turistes francesos i espanyols. La faldilla curta de la Magda resplendeix enmig de la sala. És un raig de llum.