Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pont d’Engordany és d’un sol arc i està situat sobre el riu de la Valira d’Orient, que uneix els nuclis antics de les poblacions de les Escaldes i Engordany. Disposa de muralleta i té com a singularitat que és força asimètric a causa del desnivell dels dos extrems.
Hi podem llegir el poema que li va dedicar Caterina Guerrero en record d’Esteve Albert.
Autor:
Miquel Lladó i Miquel
Obra: Terres Altes. Guia poètica d'Andorra , 1979
Pàgines: 47-48
Obra: Terres Altes. Guia poètica d'Andorra , 1979
Pàgines: 47-48
Engordany
Dilluns. És un matí de tardor.
Homes i dones troten per les voravies,
a la caça del diner.
darrera la llebre mecànica
de la felicitat,
que s’amaga, com sempre,
en la primera cantonada.
A l’altra banda de mar,
l’inventor somriu darrera la taula,
els botonets a l’abast dels dits.
“No hi ha un sol home just”,
digué el vell Eclesiastès.
En el prat del Jan
enllà de les darreres cases,
el dallaire talla els darrers brins d’herba.
Tinc una mà mendicant
de tant veure homes orfes.
Passen pinsans de Finlàndia
camí del Sud.
Vora el riu, la vaca,
ajupida sobre l’herba.
A dalt,
el sol,
sempre sol.
Autor:
Caterina Guerrero i Ubach
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 123
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 123
A Esteve Albert i Corp
in memoriam
M’atrau i em lliga tant!... aquella dolcesa,
arrecerada llum manyaga del sol,
del «Pessebre Vivent» vas ésser bressol,
retaule viu, en el record de la infantesa.
La claror de la tarda dòcil et besa,
t’abilla en silenci... voleia un estol,
vellets ullalats alçant el caperol,
esbossen el retorn, plens de saviesa.
A Escaldes gronxeges els secrets de viure,
l’albires, virgilià, amb íntim somriure,
a baix, al faldar, el cementiri et puny.
Sobre el cóm de l’era, de música lenta,
dels xamosos hortals l’airet orienta,
el cant d’un aucellet quan l’aigua s’esmuny.
Altres indrets de Escaldes i Engordany, les:
Indrets