Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pont dels Escalls, de gran altura i que data del segle XIII, és d’un sol arc de mig punt construït amb pedra tosca, en el traçat de l’antic camí d’Andorra la Vella travessant la Valira Nord, poc abans de la seva confluència amb la Valira. Té una gran importància històrica pel fet de ser l’indret on va tenir lloc la signatura dels Pariatges durant 1278 i 1288 entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix. Aquest document de reconciliació i arbitratge va donar origen a la institució del coprincipat i és considerat com el principal document històric d’Andorra fins a la Constitució de 1993. Igualment, el 1881, es va signar, a la torre gòtica que hi havia al seu costat, el tractat del Pont dels Escalls, que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
Hi podem llegir textos de Joan Obiols i Juli Minoves que hi fan referència.
Autor:
Joan Obiols i Puigpinós
Obra: Per terres de... El Principat d'Andorra (El seient número 184 de l'Assemblea General de les Nacions Unides) , 2016
Pàgina: 101
Obra: Per terres de... El Principat d'Andorra (El seient número 184 de l'Assemblea General de les Nacions Unides) , 2016
Pàgina: 101
Des de les places de Santa Anna i Sant Pere Màrtir, a les quals he tornat ara sí i ara també en aquest deambular per la part alta d’Escaldes i Engordany, travesso les avingudes del Copríncep de Gaulle –el primer copríncep francès que va posar els peus al Principat—, del Pessebre i de Fiter i Rossell per enllaçar amb la carretera de la Massana. Abans, però, d’endinsar-me a les Valls del nord, baixo a veure el pont dels Escalls, un pont del segle xiii que unia Andorra la Vella amb Engordany i Escaldes per sobre del Valira del Nord poc abans de besar-se amb el Valira d’Orient. Ofegat ara entre edificacions i un entorn descuidat, aquí van signar-se els Pariatges. Un petit monument coronat per una creu recorda la signatura.
Autor:
Juli Minoves i Triquell
Obra: Segles de memòria , 2002
Pàgina: 67
Obra: Segles de memòria , 2002
Pàgina: 67
El setze de maig, una missiva reial arribà al castell. Era una còpia del tractat provisional, establert per Arnau de Vall-llebrera, notari públic de Lleida. El rei seria el fiador. S’hi podien llegir uns quants noms prestigiosos: Jaspert de Botonac, bisbe de València; Bonanat de Lavània; Ramon de Besalú, ardiaca de Tarragona; Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana; Isarn de Fanjaus i Guillem Ramon de Josa. El comte l’examinà i el trobà encertat.
El primer dia de juliol del mateix any, el bisbe d’Urgell i Roger Bernat III es reuniren a Andorra. El lloc havia estat escollit pel Joan: era el pont romànic dels Escalls, a Engordany. Els dos rivals es donaren la mà: l’entesa triomfava. Finalment, havien segellat la pau. El tractat definitiu, nogensmenys, s’havia de signar a Lleida, davant del rei, el vuit de setembre.
El Joan i la Roser, agafats de bracet, ploraven d’alegria en veure els dos enemics donar-se la mai consolidar l’esdevenidor del país. I ells dos humans del segle XX, havien estat els artífexs d’aquell fet. Només un núvol negre cobria la felicitat d’aquell moment que el Joan hauria volgut viure amb la seva família. Ja feia més d’un any que els havia deixat!
La Roser, vestida amb una elegant túnica de seda rogenca, comentà:
—Anirem a Lleida per a la signatura de l’acord final?
Aquesta idea l’excitava. Lleida li semblava una ciutat llunyana i misteriosa: era a uns quants dies de camí! D’altra banda, es demanava com seria una ciutat del segle xiii. Hi hauria botigues?
El Joan no s’ho pensà.
—I tant si hi anirem: no em voldria perdre aquest espectacle ni per tot l’or del món!
Altres indrets de Escaldes i Engordany, les:
Indrets