Pont de la Tosca

El pont d’Engordany, o de la Tosca, en la confluència dels rius Madriu i Valira d’Orient, va ser construït el 1785, d’un sol ull, d’arc de mig punt de set metres de llum i deu d’alçària, amb les dovelles de pedra tosca, que inclina l’esquena cap a la riba esquerra del riu a causa del desnivell del terreny. A la riba dreta hi ha el naixement d’un arc amb dovelles de granit, restes de l’antic pont destruït per una riuada l’any 1772.

Antigament era l’únic pont que unia Escaldes amb Engordany i l’únic testimoni de l’antic camí reial que enllaçava amb Espanya i França passant per Encamp. Serà un bon punt per llegir el fragment d’Entre el torb i la Gestapo, de Francesc Viadiu, que succeeix en un hotel de les Escaldes. També hi podem llegir o sentir les “Cobles d’Andorra”, dedicades a en Peirot, personatge popular que anava de poble en poble. La lletra original segurament fou escrita per Anton Julià Gelabert, mossèn Vidal d’Arcavell, individu conegut també per les seves vel·leïtats còmiques i a qui Albert Villaró denomina com el rector de Vallfogona de les Valls. Recentment, Artur Blasco ha recuperat les cobles tradicionals i Villaró n’ha escrit, seguint el model, unes de noves amb referències actuals. Totes dues les podem escoltar cantades, respectivament, per Blasco i pel grup Pont d’Arcalis. També hi escau la lectura d’un sonet de Caterina Guerrero.