El primer centre comercial de la parròquia escaldenca...
Autor:
Joan Obiols i Puigpinós
Obra:
Per terres de... El Principat d'Andorra
(El seient número 184 de l'Assemblea General de les Nacions Unides)
, 2016
Pàgines:
92-93
El primer centre comercial de la parròquia escaldenca és l’Illa Carlemany, al davant del qual l’any 2004 es va instal·lar, al primer pis de Perfumeries Júlia d’Escaldes-Engordany, el Museu del Perfum, únic al país. La fundadora de les famoses perfumeries, l’escaldenca Júlia Bonet i Fité, tenia les arrels paternes a cal Baró de Peramola, la vila del sud de l’Alt Urgell, d’on va ser alcalde, del mes de maig al mes d’octubre de 1938, Josep Bonet i Feliu —cosí germà de la Júlia—, que va morir camí de l’exili. M’ho certificava en una trucada telefònica l’investigador peramolí Josep Espunyes. Bonet va ser pionera en la distribució de productes de bellesa i perfumeria —pintallavis, laca, fragàncies...— a Andorra i Espanya, uns productes importats de Tolosa de Llenguadoc, de França. Actualment, la marca té desenes d’establiments oberts, el primer dels quals l’any 1939. Llegia i em deien fa poc que, en aquells temps, Andorra era un país rural, Espanya acabava una guerra i França en començava una altra. Al principi dels anys cinquanta, Andorra comença a rebre el turisme francès. Era pràcticament l’endemà del final de la Segona Guerra Mundial, quan França s’anava recuperant i els productes comercials d’Andorra, sense fiscalitat, eren un atractiu per als francesos. Els espanyols, en canvi, venien cap al final dels anys cinquanta a comprar uns productes que al seu país no trobaven. Andorra era la vitrina dels productes francesos que atreien els espanyols, sobretot el duralex, el nylon i l’olla de pressió, a més del tabac, és clar, el producte rei del Principat.
Faig un recorregut tranquil per les etapes de la història del perfum —un llarg viatge de l’Orient a l’Occident— des del final del segle xix, quan París és la capital de l’elegància, el bressol del perfum —i de l’alta costura i de les avantguardes...—, i la perfumeria entra a la modernitat, fins avui, convertit en un camp il·limitat d’experiències i sensacions. El museu recrea els sentits «a través del coneixement de les fragàncies, els artistes vidriers i els mestres perfumistes més importants de la història», i disposa d’un fons de més de quaranta-dues mil peces, de les quals un miler són exposades aquí. En anar-me’n llegeixo que «tot l’atractiu de l’ésser humà resideix en el perfum». Ho va dir Jean-Baptiste, el famós protagonista del llibre El perfum, de Patrick Süskind.