Hostal Valira, antic

S’apropaven a Les Escaldes. La baixada era molt dreta. Passaren un edifici que s’utilitzava per assaonar-hi pells i entraren a Les Escaldes, passat el pont damunt del riu Madriu. A la dreta hom veia l’Hotel Paulet i, tot seguit, el carrer estret i curt de Les Escaldes, amb diferents hotels a banda i banda. L’Hotel Modern i l’Hotel Muntanya a l’esquerra i l’Hotel Palacin a la dreta. Seguidament la petita plaça amb la font d’aigua calenta i freda i després l’Hotel Valira, el de més «postin» d’Andorra. Endemés, a tota la Vall hi funcionaven: l’Hotel Mirador a Andorra la Vella, l’Hotel Pol a Sant Julià de Lòria, l’Hotel Palanques a La Massana i l’Hotel Coma a Ordino. Andorra tenia una bona quantitat d’hotels. Degut a la guerra, ara estaven gairebé sempre buits. Sols per les Festes de Pasqua i al fort de l’estiu, s’hi veia algun estiuejant. Deien la gent del país que, els anys abans de la guerra, molts anglesos visitaven Andorra, i s’hostatjaven a l’Hotel Pla, un hotel petit i acollidor, regentat per una dama andorrana, que sabia distingir afectuosa els seus hostes. 

Ja havien passat el comerç del sastre Torrellardona i entraven al pla d’Andorra la Vella. A banda i banda de la carretera, als prats grassos de saó despuntava l’herba, com espiant si ja podia sortir, sense por de les gelades. 

Passaren el pont de pedra modern i s’enfilaren vers la capital de les Valls. Veieren algunes bicicletes i algun cotxe, així com molta gent que circulava en direcció al centre d’Andorra la Vella. Després d’algunes cases, entre les quals s’aixecava la Vegueria Francesa, començava la capital de la Vall, amb la casa de cal Doret, el notari de la cúria francesa, un home petit i nerviós, que mentre parlava es movia sense parar amunt i avall, reproduint la imatge d’un apotecari de les estampes vuitcentistes.