Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L’església de Sant Pere Màrtir està situada a la part alta de l’avinguda de Carlemany. Es tracta d’un temple concebut per l’arquitecte Josep Danés com a edifici dedicat als paraires, atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia.
Construïda entre els anys 1956 i 1981 seguint el corrent de l’arquitectura de granit i amb unes línies estilístiques que es poden definir d’estil neoromànic, es tracta d’un edifici de planta basilical amb una nau central, dues de laterals, un absis de planta semicircular i una torre campanar de planta quadrada. S’hi conserva l’altar barroc de l’antiga església de Sant Pere Màrtir i el retaule gòtic de Sant Romà dels Vilars, i a més està decorada amb una sèrie de pintures de factura contemporània.
A “Endreça”, Esteve Albert fa referència de com va concebre el pessebre d’Engordany; el poema el podem llegir prop del monument que l’hi és dedicat; a l’església, la lectura es basarà en els versos que Manuel Pal dedicà a la parròquia. Hi fa referència al Fener, antic poble, documentat al segle XII i situat a l’obaga a un quart d’hora d’Andorra. Desaparegué el 1865 arran d’un esllavissament provocat pel sorgiment d’una font que anà creixent en cabal.
Autor:
Esteve Albert i Corp
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgina: 183
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgina: 183
Amics, no sóc pas lluny. Per acostar-me
he fugit del traüt i de la brega
i amb els meus fills he anat guanyant altura
a temps de recollir les tardanies
del viure essencial a la muntanya.
Cansat i afadigat, a reposar-hi
no m’avinc pas. Hores i mans em manquen
per a copsar el perfum de les grandalles
de la Vall d’Incles, veremar les postes
i amorosir les pedres endaurades
del Vell Saber, que la desídia enruna.
Amics meus, sóc a Andorra i ara lluito
per la Rosa Silvestre de Canòlic.
Però, a més, a Engordany faig el Pessebre
que és un néixer de nou entre cants rústecs.
Amics, fóssim al temps que no es corria
i hi havia sempre lleure pel viatge,
un diria: «Agafeu capell i manta
i feu camí muntanya amunt, que el Segre
després ja us portarà fins al Valira
i, en ésser a Encamp, podreu pujar a les Bordes,
on jo pasturo el xai cobert de nafres
que és el meu cor –torturat com el vostre
pel viure impietós dels nostres dies».
Autor:
Manuel Pal i Casanovas
Obra: Llavors de llum. Invitació a la joia. Poemes per Andorra , 2002
Pàgina: 37
Obra: Llavors de llum. Invitació a la joia. Poemes per Andorra , 2002
Pàgina: 37
A Escaldes, caldeja
fins l’aigua que surt.
El cor, el voldria
roent i curull!
Si amor es refreda,
tot n’és malastruc.
Si amor es refreda,
Déu meu, quin ensurt!
Al Fener us ho deia,
mare, el que jo vull:
Amor cada dia,
amor i salut.
Altres indrets de Escaldes i Engordany, les:
Indrets