Sant Miquel de la Mosquera

La missa solemne, que es comentava que havia d’oficiar el bisbe d’Urgell, i la cerimònia nupcial s’havien de celebrar a l’església de Sant Jaume i el dinar s’havia previst de fer-lo a la plaça de la Mosquera, que era l’únic indret del poble on cabria una gentada tan gran com la que s’esperava. De la mateixa forma com algunes cases devotes de les Valls envelaven els carrers amb domassos i vànoves el dia del Corpus, per protegir del sol de juny o d’una pluja inesperada la processó solemne i la custòdia, aquell primer dia de març, la plaça de la Mosquera estaria coberta amb un envelat com mai no se n’ha vist d’altre, tant per a evitar que la pluja deslluís la festa, si el temps no acompanyava, com per alleugerir les molèsties a les senyores, si març començava amb un sol radiant. […] 

El dinar amb què els nuvis obsequiaren els convidats principals, servit per quinze fadrines vestides de vint-i-un botons i amb guants blancs, sota l’ombra de l’envelat que cobria la plaça de la Mosquera, també va ser dels que recorden i glossen moltes generacions, tant pel menú, que va constar de cinc plats de calent i tres de freds, com per l’eficàcia i la rapidesa a l’hora de servir-lo. Els convidats menjaren a tentipotenti i van beure tant com van voler, fins que, en fosquejar, els músics de l’orquestra, vinguda expressament de la Bisbal, es posaren a afinar els instruments perquè el ball estava a punt de començar.