1
Sant Joan de Caselles és un dels edificis cabdals de l’art romànic andorrà. És una església romànica situada a tocar de la carretera que porta d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162. Tot i que l’església és força més antiga, no se’n troben les primeres notícies documentals fins a l’any 1312, quan hom l’esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan segle XII o, molt probablement, anterior. Té la planta trapezoidal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d’esfera. Està separat de la nau per una reixa. El campanar es troba separat de la nau, la qual cosa constitueix un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l’edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d’obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües. El conjunt té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d’aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
A l’empara dels porxos o a l’interior del temple ens podem servir com a lectura d’un fragment del diari de Ramon Rossell en què evoca la figura d’Esteve Albert, el poema que Miquel Lladó dedicà a l'església i un altre poema de Rafael Tamarit (Bilbao, 1930) sobre la tardor andorrana.
