Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vall d’Incles és una de les més àmplies d’Andorra. Entre les poblacions del Tarter i Canillo, és una vall glacial en forma de «U» que conserva bona part de la seva salvatgia. A través de la vall s’arriba a l’estany de Juclar, el més gran del país, o bé al refugi del Siscaró o a l’estany de la Cabana Sorda, al port d’Incles, a 2.260 metres d’altitud, que fa frontera amb França, i al camí del Roc de l’Home Dret. Des de la carretera veiem una vall oberta i ufanosa, curulla de gramínies i de color, però a mesura que ens hi endinsem es va tancant i oferint una visió més alpina. Té un ric ecosistema: segons l’època de l’any, amb paciència i una mica de sort, es poden veure exemplars de grans rapinyaires com el voltor comú, el trencalòs o l’àguila daurada. Al voltant dels llacs i rius s’hi observen diverses espècies de tritons, marmotes (al Siscaró) i la granota vermella. També hi podreu trobar, sempre fent atenció, esquirols i cabirols, espècies comunes del Pirineu, a més d’ocells com la cadernera o el reietó, l’ocell més petit d’Europa (dins els boscos de pi negre).
Un cop serem a l’ermita, a 1.820 metres d’altitud, o bé en qualsevol altre punt podem servir-nos de la lectura de tres poemes que li foren dedicats per part de Caterina Guerrero, Miquel Lladó (Castelldans, 1919 – Andorra la Vella,1999) i Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003).
Autor:
Miquel Lladó i Miquel
Obra: Terres Altes. Guia poètica d'Andorra , 1979
Pàgines: 89-90
Obra: Terres Altes. Guia poètica d'Andorra , 1979
Pàgines: 89-90
Vall d’Incles
A banda i banda de camí,
dues serralades,
murs d’una fortalesa o d’un penal
de mil metres d’alçària.
Sota un cel de cinc pams,
les serralades mediten
llurs solituds petrificades.
Les hosts de Carlemany fa temps que van passar
per aquest camí,
darrera els cavalls alarbs.
En els rebaixants, en els comunals
no hi creixen espigues
d’ordi o de blat, com antany.
Hi brollen
herbes i xalets.
Els camperols han mort. Només resta
algun pastor, nascut a l’altra banda de frontera.
L’estiu se’n va. El fenc
comença a empal·lidir.
Sota el vidre de l’aigua, les truites
contemplen els núvols.
Dels núvols cau el silenci
com una neu invisible,
el vell silenci,
segle rere segle,
des del començament de les coses.
En el darrer cim, un isard, dret sobre el penyal,
es grata les banyes contra l’atzur.
Autor:
Miquel Martí i Pol
Obra: Obra poètica IV. 1991-2003 [Miquel Martí i Pol] , 2004
Pàgina: 333
Obra: Obra poètica IV. 1991-2003 [Miquel Martí i Pol] , 2004
Pàgina: 333
Si pogués, passejaria lentament
per la vall d’Incles, i de tant en tant
m’asseuria en un marge i deixaria
que la remor de l’aigua i la del vent
em penetressin fins a sadollar-me.
Més tard, desfent el camí, colliria grandalles,
i sortiria de la vall com qui
surt d’un indret sagrat i porta als ulls
la lluïssor de la pau recobrada.
Autor:
Caterina Guerrero i Ubach
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 141
Obra: Flors boscanes. Poemes , 1996
Pàgina: 141
«Les Valls d’Ordino i d’Incles són plenes
d’harmonia, de somni i de misteri
al raig que hi deixa caure l’hemisferi.»
Jacint Verdaguer
Fervent l’hemisferi... oració alta i viva,
enllumena el calze obert a l’univers,
de cara al cel, la «vall d’Incles», creativa,
enlaira l’estela en l’infinit esmerç.
Pelegrí dels cims!... a voltes del blau arriba,
entre refilets, un càntic alçat vers
l’harmonia, dels prats, la sement aviva,
i la muntanya canta al bell fons d’un vers.
S’obren les poncelles, en ramells florides,
decanten llurs rimes, d’aromes cafides,
a saltirons el riuet es vol alçar.
Misteris cavalquen per sobre la brisa
quan la llunyania la florida irisa,
l’ànima s’enlaira al bres d’un somni clar.
Altres indrets de Canillo:
Indrets