En Calvet s'apropà
Autor:
Norbert Orobitg i Carné
Obra:
La pau dins la guerra
, 1970
Pàgines:
52-53
En Calvet s’apropà. En Josep li donà uns copets de costum a l’espatlla.
—Estan allí, darrere la pedra. Són quatre polacs. Entre ells hi ha un príncep i un terratinent. Els altres dos són més joves. Un dels joves parla bastant bé el francès. El príncep també el parla. Tenen els peus fets una carnisseria. La teva dona tindrà feina aquesta nit. T’aconsello d’anar a buscar el metge. Ja saps que està disposat a ajudar-nos.
—Pobra gent!!
—Vine, que te’ls presentaré.
S’aproparen. El Prop anava amorrat a les cames del seu amo. Entraren darrere de la roca. Allí mig ajaguts, hi havia els quatre homes. Quan veieren entrar els nous vinguts, es posaren drets. Tres d’ells es quadraren militarment. L’altre inicià una inclinació de cap. En Calvet féu les presentacions. Els tres que s’havien quadrat feren una mitja reverència; l’altre res de particular. Al Josep li féu molta gràcia aquell comportament protocol·lari. En lloc de trobar-se darrere d’una roca, al mig del camp i tenint els polacs els peus llagats i els vestits bruts i suats, semblava, per llur comportament, que els fugitius estaven en un saló, amb música de vals i ple d’uniformes llampegants. El Prop es contempla tot aquell cerimonial, amb l’escepticisme propi d’un gos de muntanya. Sortiren a la carretera, la lluna quasi estava al ple. Tot es veia il·luminat, com si es trobessin al mig del dia, vist a través d’unes ulleres de sol. Emprengueren el camí, vers Encamp. Els polacs no volgueren que el Josep i el Calvet ajudessin el terratinent, que no podia caminar pel seu compte. Els polacs tingueren cura de transportar-lo. En Josep i en Calvet es posaren davant de la comitiva, marcant el tren de marxa. En Calvet volgué acompanyar el seu company, almenys fins a la vora d’Encamp.