Ara, aquests dies, visc a Andorra la Vella, no pas a dins de la població sinó en un seu eixamplament
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra:
Un petit món del Pirineu. Obra completa 27
, 1974
Pàgines:
619-620
Ara, aquests dies, visc a Andorra la Vella, no pas a dins de la població sinó en un seu eixamplament. Visc a l’Hotel Sasplugues, que és situat sobre el ribatge dret de la Valira, mirant al sud, en una posició més aviat elevada, que em permet al matí, quan alço la persiana, veure, des de l’habitació, la urbanització que s’ha produït a la vall i els prats que encara hi queden i un magnífic bosc, verdíssim, del ribatge oposat del riu. Aquest bosc, admirablement ben tingut, és un autèntic jardí. A Andorra, els arbres tenen una gran importància. Aquesta classe de països m’agraden, no hi puc fer més.
El propietari de l’establiment, el senyor Sasplugues, que prové de Juneda, en terres de Lleida, em deixarà un gran record que perdurarà els anys que em queden de vida. Ara som a les acaballes del mes de juny. Som a finals de la primavera. De vegades plou. Són els ruixats intermitents de l’època de l’any —el que a París anomenen les ondées printanières. No hi ha res millor que aquests ruixats per a menjar el navarin printanier sentint caure la pluja més enllà de la finestra del restaurant. Són dues coses lligades, indefectibles. Quan cauen aquests ruixats, a Andorra, el temps refresca. Jo dic llavors al senyor Sasplugues:
—Senyor Sasplugues, l’aire és més fresc.
—Sí senyor, en efecte. L’aire refresca. Ara encendré la calefacció de seguida.
I el més curiós, sensacional, extraordinari, era... que al cap d’un moment la calefacció funcionava i l’aire era agradable i tebi. No crec pas que aquestes persones es puguin oblidar amb facilitat. Almenys a mi m’ho sembla.
