Creu de Terme

A certes hores del dia, l’avinguda Meritxell, a Andorra la Vella, s’assembla, pel seu tràfic, als Camps Eliseus de París, al passeig de Gràcia de Barcelona o a la Gran Vía de Madrid. I és que l’avinguda Meritxell ha esdevingut aquesta gran via, aquest lloc indispensable per on ha de desfilar tota la riuada de cotxes que va amunt i avall, a vegades sense saber on van i què van a fer. 

Això ja comença a la sortida de Santa Coloma. Quan arriben a la plaça del Príncep Benlloch, ja ningú no s’hi entén. Els simpàtics guardes andorrans hi posen tota la seva tècnica i la seva paciència muntanyenca, però res no hi val. Allò que anomenem «l’embotellament» s’hi produeix infal·liblement. És un espectacle com un altre, ni més ni menys divertit. Concerts de clàxon, crits en totes les llengües, i tot d’un cop, com per miracle, un cotxe comença de nou a circular, i la riuada pren el moviment de la llançadora. Els uns amunt i els altres avall. L’embotellament ha estat destapat. [...] 

I és que l’avinguda Meritxell es va cada dia allargant. Pràcticament comença a l’entrada d’Andorra la Vella i s’acaba a la sortida d’Escaldes. Pel camí trobeu de tot: cinemes, botigues de luxe i d’altres de més senzilles. Hotels i cafès que tenen les taules a les voravies i que la gent, per passar, han de fer mil cabrioles i equilibris. No hi fa res. Tothom accepta de bon humor el perill de fer-se esclafar perquè tothom comprèn que les Valls no es poden pas eixamplar.[…] 

I pensar que acabades les vacances, quan la Mare de Déu d’Agost haurà passat i haurem pujat a l’ermita de Meritxell per celebrar la festa nacional andorrana, els estiuejants se n’hauran anat contents i feliços de la seva estada entre nosaltres. Andorra... París i Londres s’haurà acabat, fins l’any que ve, si a Déu plau. Les Valls retrobaran el silenci, les muntanyes s’empolsaran de neu, i als vells, prenent el sol, els semblarà que tot el que han vist durant l’estiu era un somni...!