Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Des de l'any 1657 han existit cases de banys a la zona, les quals han servit d'entreteniment per als pelegrins que d'antuvi anaven al santuari de Caldes de Boí i aprofitaven les característiques terapèutiques de les aigües de la zona. Josep Pla, en aquest sentit, afirmava que "el fenomen hídric de Caldes de Boí és un dels prodigis més grans dels Pirineus", amb trenta-set deus amb diverses tem- peratures que foren declarades d'utilitat pública el 20 de desembre de 1887. Hi podem llegir un text d'Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 – Barcelona, 1975) que descriu les emocions que li va despertar el paisatge en una estada als anys trenta, i un altre de Vidal Vidal, que ressegueixen d'una manera breu la història d'aquestes deus i els canvis que s'hi han produït en dos moments diferents del segle XX, sobretot amb la millora de les comunicacions entre Barcelona i els Pirineus, així com la construcció de diversos hotels que permeten una estada acollidora als banyistes que s'apropen a la zona.
Tornant a Boí, seguim altra vegada la carretera que puja al costat de la Noguera de Tor. La vall es fa definitivament sorruda, angoixosa, solitària. Ja no trobarem cap poble.
Aquí dalt, en un punt molt estret hi ha Caldes de Boí. Les fonts d'aquestes caldes, d'antiga fama, han passat una època de decadència. En aquest segle l'home s'ha après la lliçó de la comoditat, i per a pujar fins aquí es necessita la paciència i la tossuderia de l'ós del Pirineu. D'altra banda, el balneari havia quedat una mica desmantellat i trist, en el seu aïllament la muntanya li queia damunt.
Ara això ha canviat. Ara s'hi pot arribar amb automòbil –ha de ser un automòbil que resisteixi una mica, que tingui també la paciència i la tossuderia de l'ós– i al capdamunt es troba un balneari nou, un edifici enorme i alegre, realitzat amb un gust molt afinat i ple d'això que en diem luxe. En el punt més agressiu de la Ribagorça, Caldes de Boí s'ha convertit en un refugi còmode. A l'aire lliure s'ha instal·lat una piscina d'aigua termal. L'hotel és una de les peces més considerables i ambicioses del nostre país. Un té la impressió que l'arriscada aventura de ressuscitar aquest racó de món té l'èxit assegurat.
Boí
El marc de la finestra limita i talla la visió de la vall; la penombra en què la cambra està submergida estableix un contrast violent amb la claror de fora, la que manté els colors del prat, dels arbres i de les roques, mentre que el cel, feixugosament ennuvolat, intenta d'agrisar-los.
El vent que suara jugava amb les fulles caigudes, i semblava que això li bastés, enfurit de sobte, ha arrencat dels núvols espessos ruixats de calabruix que passen com sagetes argentades a frec de la finestra.
Els pollancres del riu i aquells tan tendres que s'enfilen al turó veí i volten la casa del guardabosc es decanten i estenen totes les branques vers una sola direcció en actitud que diríeu de pregària.
A les marjades properes, les herbes altes i espesses han desfermat llurs cabelleres i les rebaten desesperadament per terra. Ara, tota la vall brunz de la ventada.
Quan el torb ha cedit, després d'haver-se endut la nuvolada a l'altra banda de les muntanyes que clouen la vall, els darrers raigs de sol han tornat a acolorir i daurar els prats ajaçats per l'aiguat i les arbredes commogudes.
Pertot arreu, als arbres, a les herbes, a les pedres, brillen tremoloses gotes d'aigua que enjoien i fan més sumptuosos aquells esmalts i aquelles dauradures que omplen la vall, redimida del càstig, i s'enfilen pendís amunt vers les roques més altes, on el sol morent encén fogueres de victòria.
El complex termal de Caldes de Boí està format per una sèrie de fonts de propietats salutíferes, unes modernes instal·lacions balneàries, dos hotels i un parc escaientment enjardinat, amb senderons, piscines, pistes de tennis, reguers d'aigua... Els brolladors més acreditats són la Tartera, Bou, Santa Llúcia, Capellans, Salenca, Boix i del Bosc. Les aigües que en ragen són hipotòniques, radioactives, alcalines, sulfurades, silicatades, bromurades, ferruginoses... Generalment surten calentes i es mostren molt apropiades per al combat d'un extens catàleg de malalties i xacres. L'establiment disposa igualment d'unes estufes naturals —una espècie de saunes excavades a la roca, de gran efecte terapèutic— que han sustentat tradicionalment bona part del prestigi d'aquest balneari.
Tot i que la clientela de la casa continua sent en bona part l'habitual, integrada per persones d'edat, és cada vegada més freqüent veure sovintejar les instal·lacions d'aquest complex per part de gent jove, enamorada de la placidesa de l'indret. El silenci i el repòs hi estan assegurats. D'altra banda, el marc que envolta el balneari és d'una grandiositat salvatge i majestuosa. I els jardins són deliciosos. Sense abusar-ne, els viatgers poden passejar pels caminets engravats que comuniquen les distintes fonts i sentir-se envair per una agradable sensació de calma i benestar. Tot l'encís vuitcentista característic dels balnearis, col·locat en plena alta muntanya: una combinació sublim.
Altres indrets de Vall de Boí: