Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Llotja o Casa de la Vila data del segle XIV. És una mostra important de l'arquitectura gòtica civil de les comarques castellonenques. Catí tenia ja la seva casa de la Cort però en volia edificar una que fos capaç per a les reunions del Consell i de tot el poble. les obres van iniciar-se el 1418 a càrrec de Bernat Turó de Traiguera. La sala té de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. Té els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La façana en la seva part inferior té dos arcs gòtics i dintre i de costat tres arcs d'estil ogival. El saló principal amida 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gòtic amb una columna central d'1,88 metres. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulons i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La façana és de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran saló se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals. Hi podem llegir la descripció que en féu Eduard López Chavarri ara fa un segle; el poema que Vicent Andrés Estellés li va dedicar i el text que Josep Maria Espinàs que ens diu que la visita a la Llotja és obligada si passem per Catí.
La Casa de la vila és també de presència vetusta i portes en ogiva. Té una curiosa particularitat: la sala de sessions és immensa: gairebé tota l'extensió de la planta de l'edifici; està en el primer pis i és de notar que l'han pavimentada amb pedretes codisses, que formen redolins i dibuixos com es fa en l'entrada de les alqueries del pla i de la marina.
En el front principal, entre dos admirables finestres gòtiques, hi ha un bon espai tancat per una "verja" de ferro; però en la immensitat de la sala es perd com un detall a penes visible. És la sede del capítol: una taula de pi, algunes cadires modestes, i, detall ben significatiu, un braser enorme que ens diuen com hi han vegades en què en el mes de juny encara es té d'encendre-lo.
Catí
Amb un sarment escrius uns mots a terra,
entre la pols soferta del martiri.
Floreix el pa, un berenar de pedres.
Garba de blat, oh dia secular.
Medieval, oh llarga cabellera.
Oh dies cuits com les lloses del temple.
Oh festa gran i ferida d'una ala.
Dirà tothom evangelis de marges.
Tocant a l'església hi ha una torre alta i robusta, que era propietat del senyor encarregat del repoblament de l'indret. A l'altre costat de la carretera hi ha l'ajuntament, en un edifici del segle XV que era l'antiga llotja, i té una magnífica entrada amb arcades. Catí havia estat un centre de mercaders, especialment de llana i seda, i per tant hi havia diners. Diuen que en aquell segle XV els burgesos de la vila enviaven els seus fills a París, a aprendre ciència, i a Venècia, a aprendre el comerç. És natural, doncs, que hi hagués palaus, com la casa dels Miralles, que està separada de l'ajuntament per un carreró. També us parlaran de les cases de famosos mercaders com Martí, Roca, Mateu —a l'origen, Catí va ser repoblat bàsicament per lleidatans—, o de la casa dels Montserrats, que és al costat de la dels Miralles. Però, si m'he de fiar dels meus ulls, és difícil rastrejar les antigues glòries. Detalls escampats, sí, interessants vestigis parcials. El que no s'ha conservat és el conjunt i en èpoques menys sensibles que les d'avui el to s'ha deixat perdre. Han posat massa calç sobre les velles pedres, massa portes vulgarment modernes, massa persianes de plàstic.
Si es volen reviure els anys d'or de Catí s'ha d'entrar, com ara faig, als baixos de l'ajuntament, als porxos de l'antiga llotja. M'assec al fons, en un graó d'una escaleta, i miro cap al carrer a través d'aquest espai de penombra, on els arcs es dibuixen amb elegància i al fons es veu el telonet de sol del carrer, i per davant d'aquest teló passa, de tant en tant, una dona vestida de negre, que camina a poc a poc, una dona d'ara que podria ser una dona de sempre. Al servei del senyor de la torre medieval, o del mercader que tenia el palau aquí al costat. Aquest és el racó des d'on aconsegueixo reconstruir Catí.
Altres indrets de Catí: