Casa de Josep Maria Benet i Jornet

Ventalló, un poble petit prop d'Empúries.

Autor: Josep Maria Benet i Jornet
Obra: Material d'enderroc , 2010
Pàgina: 85 i 126

Ventalló, un poble petit prop d'Empúries. S'acabava el mes de juliol del 2005. Era la una de la matinada. Vaig sortir de casa i vaig anar a fer un tomb per estirar les cames, mirar el cel i tot això. Per badar i per enyorar. Tal com esperava i desitjava, no vaig trobar absolutament ningú durant el passeig. Encara era, d'alguna manera, un poble tranquil. De retorn, en lloc d'adreçar-me directament al breu carrer on m'estava des de feia uns anys, vaig arribar fins a l'altre carrer, l'altre lloc on durant temps, quan venia aquí, m'havia hostatjat tantes vegades. On ens havíem hostatjat tantes vegades. Havien transcorregut gairebé trenta anys des de la primera.

[...]

Tots nosaltres, els altres membres inicials de la colla, vàrem arribar a tenir, ho dec haver dit, casa pròpia a Ventalló, i alguns hi continuem anant i ens hi continuem trobant, de tant en tant, d'una manera o d'una altra. Altres no hi han tornat. Però fa tants anys que Camelot, el regne de l'amistat en tecnicolor, va desaparèixer... Va anar desapareixent a partir dels inicis dels anys vuitanta. Esquerdes successives, successives separacions... De tota manera, encara ara, i després de mort el Terenci, quan ens veiem, els qui ens veiem, sigui sovint sigui molt de tant en tant, sura a l'ambient una complicitat sòlida, tancada, inevitable, i aleshores se'ns escapen al·lusions melangioses, al·lusions potser, en realitat insípides, que només nosaltres podem entendre, que només nosaltres, de fet, podem omplir d'un cert sentit.

La plenitud de Camelot va durar uns cinc anys. No importa, com que el temps és un acordió, també podria dir que va durar sempre. I el Terenci n'era rei.

I el rei ens espera a Avalon.