Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'artista israelià Dani Karavan és l'autor de "Passatges" el monument que es va inaugurar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin arran del 50è aniversari de la seva mort, que es va inaugurar el 15 de maig de 1994. "Passatges" no només fa referència al fatídic pas de Benjamin per Portbou, sinó també a l'obra inconclusa de Benjamin, Passagenwerk, obra monumental i inacabada on l'autor, des de 1927, recollia textos i imatges per il·lustrar els trànsits i passatges de la vida urbana i contemporània. De fet, el Memorial incorpora alguns dels conceptes més propis d'aquest pensador: la filosofia de la història, la necessitat de l'experiència, la idea de límit, el paisatge com a aura i la necessitat de la memòria. I així, els tres passatges que ens proposa Karavan (un túnel i una escala amb un remolí de mar al fons, una olivera vella i una plataforma de meditació oberta a l'horitzó) conformen una roda de sentiments: exili i solitud, lliçó de supervivència i conformitat.
Un cop serem davant o en l'interior del memorial podem llegir una breu sentència del mateix Benjamin, el poema que li dedicà Lluís Calderer i un fragment de La meitat de l'ànima, de Carme Riera que fa referència al memorial.
Autor:
Lluís Calderer i Cortasa
Obra: El pacte clos , 1997
Obra: El pacte clos , 1997
Portbou 1980
Recordant Walter Benjamin
La calma contemplada del matí
fa lloc al vent que arriba de migjorn.
De pas incert pel lloc del teu final
la ment refà el camí del mot primer.
—Els trens no van perquè avall hi ha tempesta.
Vibra en la llum l'impuls creixent del Gènesi.
Pas d'ala lleu imposa confiança.
Autor:
Carme Riera i Guilera
Obra: La meitat de l’ànima , 2004
Obra: La meitat de l’ànima , 2004
No sé si Walter Benjamin passà la darrera nit al mateix hotel que la meva mare però m'agrada pensar en aquesta possibilitat. Sembla que Benjamin va hostatjar-se a l'hotel França, que ja no existeix. Durant aquests dies també he passejat per la petita platja i sovint he agafat el camí que condueix cap al monument dedicat a la memòria de l'escriptor jueu. He baixat i pujat l'escala molts cops, una escala que ens conduiria al mar si un vidre no ens impedís el pas. Prop del vidre hi ha una làpida amb una inscripció que he acabat per aprendre de memòria: «És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen veu.»
Altres indrets de Portbou:
Indrets